Vet aquí una pregunta que molts s’han fet des de molt antic i a la qual ningú li ha donat una resposta satisfactòria. Ens n’ocupem en el primer volum de la Historia de Taradell, pàg. 37. I ara, davant d’un parell de peticions, en donem aquí una altra síntesi.
El primer que se n’ocupa és Salvador Sanpere i Miquel a “Un estudi de toponomàstica catalana” (1880), que el fa derivar de l’arameu o semític birah i el que equival a Torre de Déu.
Mn. Joan Segura, a “La Veu del Montserrat”(1892), creu que inicialment era terradell, equivalent a petita terra. Opinió que repeteix a “Nombres de santo y de lugar…” el Dr. Antoni Griera, el 1946.
El taradellenc Mn. Miquel Saurina, autor d’una inèdita “Història de Taradell”(1902), el fa derivar del grec tharatto que voldria dir lloc feréstec o espantós.
Josep Balari i Jovany, als “Orígenes históricos de Cataluña”(1897), creu que deriva del mot ibèric tar, que vol dir altura o petita muntanya.
Enrique Vincke, industrial i erudit de Palamós, en “Topónimos monetales” (1953), el feia derivar de l’ibèric il-tar-ter que per ell volia dir, lloc situat prop d’un riu o molí.
Pere Balañà i Abadia a “Els noms de lloc de Catalunya” (1989), creu que ve de l’àrab tara que vol dir el lloc o la balma i plena i/o tahlj o lloc de neu.
Finalment, Joan Coromines a l’ “Onomásticon Cataloniae”, Vol. VII (1997), pp.228-230, li dedica tres columnes primer per refutar l’etimologia de Mn. Segura i assimila el nom de Taradell al del Talladell, fent-lo derivar de tall, nom germànic o indoeuropeu, que voldria dir lloc ondulat o trencat o proper a un portell o tall, encara que no es defineix clarament per cap etimologia, només justifica que el nom és molt antic.
En resum, ningú ens aclareix res. El que sembla segur és que és preromà, per això anterior al 218 abans de Crist i, per tant, sembla més lògic derivar-lo del tar ibèric, equivalent a lloc muntanyós car des de l’any 893 sempre apareix com Taradell mai com Talladell.
Antoni Pladevall i Font
