Sant Quirze de Subiradells

La parròquia de Sant Genís de Taradell va comptar tradicionalment amb quatre capelles: les de Sant Quirze de Subiradells, de Santa Creu del Castell, de Santa Maria de Mont-rodon i de Sant Joan del Prat, això sense comptar amb la de Santa Llúcia del poble i oratoris de masies.

La documentada més antigament és la de Sant Quirze, a la que el 989 el noble Eldemar va deixar béns per a restaurar la seva coberta. Seria una capella preromànica, amb coberta embigat, que va ser reemplaçada per l’actual el 1095 pel canonge de Vic, Guillem Ramon de Taradell, fill de Ramón Bermon, senyor del Castell i terme de Taradell.

El seu cognom antic era el de Subiradells, que era el nom d’una gran finca que englobava tota l’urbanització de Miranda de la Plana. Més tard, és digué de la Roca perquè desapareguts el segle XIV el dos masos Subiradells quedà com a centre de la finca el mas Roca.

Tenia un capellà beneficiat que cuidava d’ella i de Santa Creu del Castell, que era patronat del senyor del castell i molts segles estigué sota la batllia i cura dels hereus de la Madriguera. Hi ha moltes notícies de la devoció que se li tenia per deixes dels testaments de gent de Taradell i de llocs de l’entorn. S’hi anava en processó per la seva festa del 16 de juny i s’hi feia un aplec força lluït, i els pagesos del voral cada any el 31 de maig hi feien dir una missa perquè el sant  protegís les collites. Consta que s’hi féu algun casament i bastants  misses de devoció; el veral de la Vilanova li tenia molta devoció i els sants, Sant Quirze i la seva mare Santa Julita, figuren en una capelleta, de Can Mansa del carrer Quintana.

Tenia un retaule gòtic del qual només es conserva una fotografia. Tot fou destruït el 1936 i estigué abandonada fins que el 1960 l’escultor Josep Maymir feu la imatge d’alabastre dels sants que es guardava dins de Santa Llúcia i fins que els promotors de l’urbanització restauraren la capella, el seu campanaret d’espadanya i recuperaren el portal de migdia. I cediren la capella i el seu voltant a la parròquia. És lloc de devoció i estimat, al costat, però separat per un vial, de l’urbanització.

Antoni Pladevall i Font