Inici Actualitat Comercial Sert S.A. o el Tint

Comercial Sert S.A. o el Tint

8
COMPARTIR

En el curt espai d’aquestes llambregades sobre nostre passat no podem fer altra cosa que una simple evocació de l’origen i importància de l’antiga Comercial Sert S A, que ens ha deixat unes gran edificacions i espai enjardinat que comencen a fer pena.

El seu origen s’atribueix a l’industrial barceloní Domingo Sert i Rius que morí el 1897, que pels volts del 1890 havia instal·lat ja uns telers a la petita fàbrica d’en Puigdollers establerta al Tint de Baix, però serà a partir del 1908, quan el seu fill Domènec Sert i Badia(1866-1952), inicialment ajudat pel seu germà Francesc de Paula, el que fou creat comte Sert pel rei Alfons XIII el 1904, ampliaran la fabricació i local donant lloc a l’empresa que se li digué “Sert Hermanos”.

Sembla que Sert i Rius ja havia ideat una fàbrica més gran, però serà en Domingo o Domènec Sert sol el que aixecarà entre el 1910 i el 1920 els nous edificis que formen el conjunt que coneixem com El Tint o Comercial Sert S., A. integrat per la fàbrica, la magnífica torre o residència dels amos, cases pels obrers i el gran espai enjardinat, que es féu a semblança o a l’estil de les antigues colònies fabrils. La família de Domènec Sert hi residia llargues temporades a l’estiu i Setmana Santa i aquí s’havia allotjat a vegades el seu germà el gran pintor Lluís Sert, mort el 1945, quan feu per primera vegada les grans pintures de la catedral de Vic. Del nostre record encara podem evocar les estades de Claudi Lòpez Sert, marquès de Lamadrid, nét de Domènec, que omplia molt l’església de Taradell amb la seva nombrosa fillada, tots units amb un estil molt disciplinat i aire gairebé marcial.

Foto: Teresa Solà Cunill
Foto: Teresa Solà Cunill

Domènec Sert i Badia, fou nomenat Fill Adoptiu de Taradell el 1925 i se li dedicà el carrer-carretera, molts anys el més notable i transitat de la vila. Ell havia pagat la compra de les dues cases del carrer de l’església que facilitaren obrir el nou carrer, l’escorxador i escoles del carrer Ramon Pou, els motors que de la Font Gran pujaven l’aigua a la vila i el seu manteniment, i penons o tapissos a l’església. Ell sol va donar la gran empenta a la fàbrica dedicada a tapissos i galons i que en temps d’eufòria, com en l’any 1963, tenia 125 telers i donava feina a 45 homes i 239 dones.

Ara el Tint o Can Sert com la resta de fàbriques són pura història, víctimes de la crisi del tèxtil del anys vuitanta del segle passat. Li resta el gran complex arquitectònic de pedra blavosa ben tallada de bonica presència però que es ressent ja del seu llarg abandonament.

Antoni Pladevall i Font

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

8 Comments
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Lidia
Lidia
18 juliol 2022 21:38

Crec que es podria intentar fer una cooperativa d’habitatge, com ja s’ha fet a altres antigues colonies textils. Em sembla que la diputació ultimament parla molt d’omplir habitatges buits, per tal d’ajudar amb el tema de l’habitatge. Potser seria una bona manera de mantenir el patrimoni, i contribuir en fomentar habitatges socials.

Hèctor Bruguera i Molinés
Hèctor Bruguera i Molinés
13 març 2017 11:49

A quin carrer es troba aquesta fàbrica de Taradell?

Marcel
Marcel
17 maig 2017 21:33

Es va cremar l’estiu passat.

santiago
santiago
9 octubre 2017 1:00
Reply to  Marcel

¿Que fué lo que se quemó?

Fàtima Izquierdo
Fàtima Izquierdo
19 maig 2014 19:26

Estic totalement d’acord, si no ho mantenen, que paguin impostos o que ho cedeixin al Poble.

Lluís
Lluís
14 abril 2014 16:05

El més greu del cas, per aquells que vam veure les primeres llums a les cases de la colònia, és tenir la certesa que aquest espai hagués pogut ser propietat de Taradell, però que, motius que no s’han acabat de saber mai, van posar el complexe en mans d’un individu que es dedica a aprofitar els béns que se subhasten en benefici propi.

El Tint, i la Font Gran que l’acompanya, bé val un esforç de recuperació per part de l’Ajuntament.

Espero poder veure’l de nou com un tangible del poble.

m.angels
m.angels
14 abril 2014 15:34

Un reportatge molt ben fet. Així sabem més del nostre poble. Per desgràcia està abandonada i l’estant destrossant des que varen marxar els vigilants.
Algú coneix qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, i en quina data s’alçava la fàbrica?

Carme
Carme
14 abril 2014 9:29

Gràcies, moltes gràcies per fer-nos conèixer la nostra història més propera i tan ignorada. Hem d’aprendre a estimar tot el que fa referència al nostre poble.

I deixeu-me dir també la pena que em fa la degradació dels edificis del Tint i l’espai i paisatge del seu entorn. No s’hi pot fer res per aturar aquest desastre?