Estic força preocupat

Roger Galisteo

Estic força preocupat perquè estem oblidant amb força facilitat que l’actual situació de llibertats va costar la vida, en el seu sentit més ampli, a dues generacions completes de joves i adults sacrificats per un sistema totalitari i absolutista.

Estic força preocupat al veure que hem plantejant les convocatòries en clau de berenars, vermuts, migs sopars i botifarrades, i no en clau política. El que més omplia la taula de viandes i refrescs, és el que més quantitat de gent aglutinava en la seva convocatòria o míting.

Estic força preocupat perquè els nostres polítics locals no han sabut plantejar la seva campanya en clau de pensament polític, ni de ideologia social. Les han plantejat en una espècie de mercat de Calaf, roí, indigne i menyspreable.

Estic força preocupat per la demostració poruga i pobre d’esperit dels nostres representants politics. Els que tenien més possibilitats d’administrar i gestionar els nostres recursos no han fet gala de cap tipus de discurs polític seriós i en canvi han utilitzat el “ara et toca a tu, ara em toca a mi”.

Estic força preocupat perquè, en general, no els he vist nets en les paraules, nets en les promeses, nets en les actituds. No els he vist ni nets ni transparents en les seves decisions.

Em preocupen els amiguismes, les incitacions a les pors, les foscors irritants, els menyspreus dèspotes i personalitzats en les persones que mantenen postures diferents, cultures diferents, formes de fer diferents o inquietuds diferents. Penso que no han estat clars davant del seu poble. Ha mancat la idea de que eren ells els que s’havien de posar respetuosament, ja des de les tribunes prèvies a les eleccions, al servei de la seva comunitat, pensin o no com ells. I no que la població resti a les seves ordres.

Aquesta manca de llenguatge és el que més m’ha preocupat, però malgrat tot diumenge vaig anar a votar i ja tinc un nou alcalde, el meu alcalde.