Abstenció i Plataforma

Ja han passat 48 hores de les eleccions municipals i crec que a nivell general hem de lamentar la forta abstenció i el vot obtingut per plataformes no desitjades. Avui tothom ens preguntem el perquè d’aquesta situació. Permeteu-me fugir dels discursos fàcils que no van més enllà de donar les culpes o bé als polítics o bé als propis electors i plantejar-vos algunes reflexions a compartir:

El discurs polític: Definitivament ens hem instal·lat en el discurs políticament correcte i per tant no som prou valents per dir les coses pel seu nom. Dos exemples dispars i sense relació: la immigració, ja és hora que diguem que qualsevol persona té drets i obligacions i que els drets només poden ser reclamats des de un estricte compliment de les obligacions, és clar i senzill, com que els discursos els maquillem tant sense voler-ho donem pas a personatges indesitjables. Un altre exemple: determinats àmbits del catalanisme o bé del independentisme han justificat de diverses maneres la presidència del M.H. Sr. Montilla repetint-nos fins al avorriment aquell discurs del catalanisme progressista. Mireu, segons el meu parer, en Montilla no pensa en Catalunya com a país, per tant és completament impossible de que ens defensi com a tal, és tant senzill que crec que haurien de canviar la justificació.

L’actitud dels polítics; per justificar-nos determinades decisions alguns polítics utilitzen un discurs que l’únic que fa és allunyar als electors de les urnes, ja que normalment es incomprensible per la majoria dels mortals. La solució és molt fàcil, ha de manar qui guanya, aquest postulat és clar i comprensiu per a tothom, es una regla universal. En canvi si mana el que més perd adulterem les regles del sistema, ja que realment el que canviem és la democràcia de sufragi universal per la representativa, i això no és lícit ja que el poder resideix en el poble i no en els seus representants. L’exemple més recent que tenim es Escòcia, han guanyat els nacionalistes per tant sols un escó i per tant no tenen ni de bon tros la majoria absoluta, però com que han guanyat, ells manen. Això passa en una de les democràcies més antigues del mon.

La democràcia representativa només ens porta al poder del funcionari i aquest per definició sempre tendeix a relaxar la participació fins a anul·lar-la. Sempre tendeix a pensar pels demés, a crear un sistema que s’alimenta de la seva pròpia satisfacció, negant sempre la major. En aquest sistema mai hi han problemes perquè senzillament no existeixen. En canvi, el sufragi universal és la política en majúscules, i hem de tenir una cosa clara: les solucions als nostres problemes passen pels polítics i no pels funcionaris.