Sr. Alcalde, Senyores i Senyors membres de l’ajuntament, Vilatanes i Vilatans, Nenes i nens, Bona Gent de Taradell !!!!!
Els Rei Gaspar, el Rei Baltasar i jo mateix, el Rei Melcior, us agraïm de tot cor aquesta esplèndida rebuda, que sempre ens oferiu, sobretot després del llarg i tortuós camí des de casa nostra. Un any més hem arribat fins aquí.
Ja ens ha costat ja! Cada any trobem molts canvis en la nostra ruta i ens agrada molt que ens ensenyeu el camí amb les vostres atxes de barballó. Sobretot no perdeu mai aquesta tradicional i bonica manera de fer-ho.
Hem travessat molts països i moltes contrades, hem trobat molta gent, de tota mena: de colors de pell, costums, llengües, menjars, robes i musiques. Més dels que us pugueu imaginar! Tot molt variat i divers, diferent i contraposat, però no sempre en pau i harmonia.
Encara hem trobat i vist masses conflictes i guerres, i nosaltres no hi podem fer res. Tothom hi ha de posar un polsim de voluntat i de ganes, per tal que en tot el món la Pau, el respecte i la llibertat, sigui una constant diària i un bé preuat.
A totes les dones i homes, nenes i nens, que anem trobant pel camí, els mirem als ulls. No cal que ens parlin. No cal que ens diguin res. Però a tots els hi veiem una mirada clara, neta, lluenta quan saben qui som. És la mateixa mirada que avui, aquí, ara mateix, veiem en els vostres ulls…
Des d’aquí dalt us els veiem els ulls a tots vosaltres, sentim la vostra mirada plena d’amor i d’il•lusió, que any rera any es va renovant, va perdurant i va en augment, malgrat tot…
Per tot arreu on anàvem passant hem trobat gent de Taradell. Encara que la vida els hagi portat lluny, no obliden els seus orígens ni la seva identitat. Tothom ens donava motius d’orgull per ser de Taradell. Molts ens han donat records per vosaltres. Avui no hi poden ser. Altres si que hi son. Mentre veníem cap aquí ja n´hem vist uns quants i saludat alguns altres. Però tots ens han dit que segueixen la vida a través del bloc de Taradell i d’internet, i és com si estiguessin a casa encara que no hi siguin.
Nens i nenes de Taradell, ens heu demanat moltes joguines i moltes coses. Algunes us les deixarem, però d’altres no serà possible… Deixeu-nos que us renyem una miqueteta de res…
Ens demaneu totes les joguines que surten a la televisió, i n’hi ha moltes que no hi surten i son tant o més interessants. També dir-vos que encara ens demaneu massa joguines violentes i jocs de matar i morir. Cada vegada demaneu menys jocs per jugar amb altres nens i nenes. Heu de compartir i participar, sortir a jugar al carrer, al pati, a la plaça… heu de sortir més de casa. També trobem a faltar que ens demaneu més llibres.
També hem dut algun que altre sac de carbó. Us heu portat molt bé, però sempre hi ha algun motiu per guanyar-vos-en un trosset: Hi ha que no vol fer els deures, no vol anar a dormir quan toca, no es vol menjar la verdura, no vol compartir les seves coses i de tant en tant diu alguna petita mentida… Però estem molt contents de la vostra bondat.
També hi ha alguns grans que se’l mereixen algun tros de carbó. Perquè tampoc volen fer els seus deures, tampoc van a dormir a l’hora, no mengen verdura, no comparteixen, i també de tant en tant, també diuen alguna mentida, un xic més grossa…
Us agraïm de nou la vostra presencia i les vostres atencions. A cada casa trobem un petit àpat, per nosaltres, pels nostres animals i pels nostres patges, que ja estan treballant. Mentre sou aquí ja obren les portes i finestres amb la clau màgica per deixar-vos els regals. Alguns ja els trobareu quan arribeu a casa i els altres demà al matí.
Rebeu la nostra estima, el nostre desig de Pau i d’Amor i demanar-vos sobretot, que sigueu feliços. Que estimeu als que tingueu al voltant i els ajudeu en el que podeu. Nosaltres no arribem a tot arreu.
Desitjar-vos un bon any 2008.
Un milió de petons nenes i nens de Taradell i un milió de petons per a tothom.
Fins l’any vinent!
S.M. El Rei Melcior