Llibres Prohibits a la Biblioteca

L’exposició Llibres prohibits, coproduïda per l’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona, serà a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font del 16 de juny al 9 de juliol

Arriba a Taradell una mostra de les edicions revolucionàries del primer terç del segle XX

L’Obra Social Caixa Sabadell i el Servei de Biblioteques de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona han coproduït la mostra Llibres prohibits, que passarà per la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell del 16 de juny al 9 de juliol amb una organització compartida amb aquest equipament. La mostra recupera per al públic d’avui la producció editorial revolucionària del primer terç del segle XX a l’estat espanyol gràcies a la recopilació d’una vuitantena de llibres i cobertes que n’ha fet el dissenyador gràfic i col·leccionista Sergi Freixes, que s’ha ocupat del comissariat juntament amb Jordi Garriga.

Els efectes de la censura de Primo de Rivera

La prohibició de llibres va ser un fenomen editorial que va néixer de la censura implantada pel general Primo de Rivera a finals dels anys 20 i es va estendre fins a la meitat dels 30. El dictador estava molt preocupat per la gran penetració del que considerava idees perilloses en àmplies capes populars del país i va decidir imposar una censura fèrria en totes les publicacions periòdiques.

En canvi, no es va preocupar dels llibres que passaven de les 200 pàgines, tal vegada perquè suposava que, per raó del seu preu i per l’elevat analfabetisme del país, les classes populars no accedirien a publicacions de major envergadura, cosa que no va ser exactament tal com esperava.

L’esclat de les editorials revolucionàries

Des de l’última etapa del regnat d’Alfons XIII fins a l’esclat de la guerra civil, l’estat espanyol va conèixer un gran augment de la producció i consum de llibres, amb l’edició de fullets i llibres que va passar de 2.000 el 1928 als gairebé 4.000 el 1933. Davant la censura creixent sobre les revistes, els empresaris del sector van decidir crear noves editorials revolucionàries, d’orientació clarament prosoviètica i dedicades a la lluita de classes.

La primera va ser Ediciones Oriente, i la van seguir Editorial Cenit, Ediciones Hoy, Ediciones Ulises, Dédalo, CIAP, entre d’altres. Eren edicions no tan sols compromeses amb la revolució social sinó també amb les avantguardes del disseny gràfic. A més de publicar novel·les d’autors com Benigno Bejarano, Georges Eckmo, Concha Espina o Robert Bouart, també van importar assajos dels millors pensadors del moment, com Rosa Luxemburg, Karl Marx, Lleó Trotsky o Alexandra Kolontay.

Homenatge a una generació de creadors en 80 llibres

De tota aquella important producció editorial, avui ja en queda ben poc, però va significar l’impuls d’una línia gràfica a l’altura de les avantguardes europees del moment i en tenim el llegat d’una generació de dissenyadors, il·lustradors i grafistes com John Heartfield, Sainz de Morales, Garcia Ascot, Ramon Puyol, Mauricio Amster o Helios Gómez. La mostra que ara es presenta a Taradell fa memòria d’aquella època i ajuda a entendre una part de la història tan important i tan injustament arraconada.