Taradell acollirà una mostra sobre les conquestes catalanes dels sostres del món

Agenda

El proper dijous dia 18 de juny a les 9 del vespre s’inaugura a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell l’exposició “Catalunya: 14 x 8.000: Les primeres ascensions catalanes als cims més alts del món”.

L’exposició ha estat produïda per l’Obra Social Caixa Sabadell i el Servei General d’Informació de Muntanya (SGIM) i proporciona, a través d’abundant material gràfic, una visió històrica de les conquestes mundials i de les primeres expedicions catalanes a les 14 muntanyes del món que superen els 8.000 metres d’altitud, amb l’aportació de dades concretes que situen les diverses gestes alpines.

Cels de safir

Per presentar l’acte, l’alpinista osonenc Eduard Sallent presentarà el seu darrer llibre “Cels de safir: les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils”.

Eduard Sallent va néixer a Hostalets de Balenyà el 1971. Iniciat a la muntanya pel seu pare, amb setze anys descobreix l’escalada, l’alpinisme i l’esquí de muntanya. El Figaró, Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus; Alps, Andes… La seva passió el porta a descobrir tots aquests indrets (i d’altres) fins que el Nanga Parbat li dóna la benvinguda a les grans muntanyes de l’Himàlaia.

A partir d’aquell fet s’inicia en la literatura i com a autoteràpia apareix Mentre hi hagi llum (Desnivel, 2002). Dos anys més tard, publica Per ser tan blanca (Desnivel, 2004). També col·labora en el llibre Exploraciones españolas de hoy (Sociedad Geográfica Española / Desnivel, 2003) amb un relat sobre l’expedició catalana a l’Everest el 1985. Finalment, publica un conte dins de La viuda del Eiger (Desnivel, 2007).

Els catalans dins una conquesta col·lectiva

Al nostre planeta hi ha 14 muntanyes que superen els 8.000 metres d’altitud i, per tant, podem dir que són els que formen el sostre del món. Algunes d’aquestes muntanyes presenten diversos cims, entre el principal i els secundaris, que també depassen aquesta cota tan significativa. En total, podem dir que hi ha 24 cims d’aquesta categoria, sense comptar els diversos avantcims, puntes i cotes que també hi entrarien.

L’any 1950 es va efectuar la primera ascensió a l’Annapurna i durant tota la dècada es van anar conquerint els altres cims principals de l’Himàlaia, fins que el 1964 es va pujar a l’últim, el Shisha Pangma.

Posteriorment, es van emprendre les ascensions dels cims considerats secundaris, fins que el 2001 els russos arriben al més inaccessible, el Lhotse Central Oest, de manera que ja només queda verge el Lhotse Central Est, constituint un dels reptes de l’himalaisme per al segle XXI.

Les conquestes per part dels alpinistes catalans s’inicia el 1974, amb l’expedició del Club Muntanyenc Barcelonès a l’Annapurna Est, encara verge, a més d’assolir altres cims secundaris, gràcies a una estratègia molt ben elaborada. Des d’aleshores els alpinistes catalans no han parat d’assumir nous reptes, en alguns casos amb un gran ressò mediàtic i també obrint nous itineraris d’alta categoria.

Un testimoni amb imatges de gran qualitat

L’exposició recorda totes aquestes gestes a través de 16 plafons elaborats després d’una escrupolosa recerca i selecció fotogràfica amb l’objectiu de mostrar tant les fotos de la primera ascensió internacional com la de primera ascensió catalana a cada cim. Totes les fotografies van acompanyades d’un text amb les dades bàsiques de cada ascensió. El conjunt ofereix un excel·lent recorregut per la història de l’alpinisme de la segona meitat del segle XX, que està tan destinat a satisfer la curiositat del públic en general com a interessar els especialistes en el món de l’alpinisme.