Inici Cartes dels lectors Ull amb els pàrquings amb porta automàtica!

Ull amb els pàrquings amb porta automàtica!

1
COMPARTIR

L’objectiu d’aquest text és només conscienciar i compartir un fet. I ho faig a partir d’una experiència pròpia.

Aquest divendres a la tarda, quarts de 9, baixant pel carrer de la Vila em vaig trobar amb 4 o 5 joves, d’entre 14 i 17 anys diria, asseguts alguns i d’altres propers al pàrquing dels pisos on visc. En passar, vaig veure que el pàrquing tenia la porta oberta perquè havia entrat algun cotxe. L’instint, però, em va fer malfiar.

Així que en entrar per la porta, vaig decidir anar a revisar el pàrquing. En arribar a baix, la porta automàtica s’estava tancant, però quan li faltaven pocs metres vaig veure com un dels joves del carrer corria i feia el gest de parar-la amb el peu. Tot seguit, un altre jove el va seguir. Els dos, però, en veure que hi havia algú a baix al pàrquing, van fugir.

Explico això, no per crear alarma, sinó simplement per prevenir. No sé quines intencions tenien, però normalment la gent no entra en un pàrquing aliè. I la reflexió és que si a plena llum del dia i al centre del poble, intenten entrar en un pàrquing, què no faran en altres indrets menys transitats?

Res més. Només comparteixo l’experiència des d’aquesta web perquè crec que així pot arribar a més gent i ajudar a prevenir, especialment, aquells que tenen pàrquings amb porta automàtica i sovint no esperen que es tanqui, confiant que ningú entrarà. Gràcies.

Joan Morcillo Vivet

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

1 Comment
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Toni
Toni
2 juliol 2012 12:33

Tens raó. Al nostre pàrquing, on s’hi tanquen onze cotxes, a davant de “La Caixa”, van robar una bicicleta i ningú podia entendre com… fins que uns veïns van comentar que hi havien vist un grupet de nois joves “expectants” amb la porta (és automàtica). Després de comentar-ho amb els veïns, sospitem que van entrar en l’estona que tarda en tancar-se. No está de més esperar que es tanqui la porta abans de marxar… És trist, però es així…