Aquí no es fia

Potser pensareu que aquest article és una mica tendenciós pel fet que sóc fill de botiguers, però hi ha algú que no es mogui per interessos o sigui objectiu en les seves valoracions? Precisament, una de les coses que vaig aprendre a la facultat de Periodisme és que l’objectivitat no existeix. És una quimera, perquè tot subjecte només pot ser subjectiu. L’objectivitat és per als objectes. Però al mateix temps, tot i ser subjectius, crec que podem tenir opinions més o menys imparcials.

Reivindico el petit comerç i de proximitat. I aprofito que aquest dissabte es va fer una nova edició de la Botiga al carrer per reivindicar-lo encara amb més força. Venim d’un passat recent on s’ha potenciat molt el comerç de les grans superfícies, del consum de masses, dels carros de compra, de les cues als caixers… El petit comerç, en canvi, sempre ha quedat com el germà pobre, aquell a qui només acudim quan necessitem un consell per eliminar una taca, a on anem quan neva, a qui truquem la porta per una urgència en horari no comercial o perquè ens fiïn (pràctica que no he vist a cap client demanar en un gran supermercat) fins a cobrar a finals de mes…

El nostre petit comerç, el de Taradell, és el que fa poble. Cal tenir-ho molt clar. El que dóna suport a les entitats posant publicitat als seus cartells, díptics i revistes. Col·laborant en qualsevol iniciativa municipal. El que genera vida en un poble no només amb la llum dels seus aparadors sinó també amb la vitalitat social que genera qualsevol zona comercial. El que pregunta què fan els nostres familiars malalts, com està de salut la mare. El que es sorprèn sobre com han crescut els nostres fills o escolta les nostres cabòries de clients.

I això cal posar-ho de relleu en aquests moments, quan la gent (i aquí no defenso ni critico l’obra) posa com a excusa uns canvis de circulació per anar a comprar al supermercat que està a 8 quilòmetres o a Vic. Segurament, em posareu com a arguments la comoditat i la diversitat d’oferta. No ho nego. Però no es fa més volta agafant el cotxe i fent una vintena de quilòmetres per comprar? No es gasta més gasolina? No és més sostenible deixar el cotxe de banda o aparcat i passejar pels carrers del propi poble, mentre es fa la compra? No es fa més poble així?

A veure si resultarà que d’aquí a un temps quan recorrem a algun petit comerç justament a finals de mes, ens trobarem amb un cartell davant dels morros que ens alertarà: “Aquí no es fia perquè ja hem tancat”.