20 anys d’en Toca-Sons. S’ha acabat la festa, ha anat bé. La gent que organitza, treballa i procura que tot rutlli, pot quedar satisfeta pel resultat.
Hem viscut el 20è aniversari, i encara que només una part molt petita de la gent de Taradell, vivim la festa des de dins, –no sé quin és el motiu que la inmensa majoria hi vagin només d’espectadors– el final garanteix una continuïtat condicionada a l’empenta, a les ganes , a la il.lusió, i a la capacitat de renovació dels qui treballen perquè aquesta nova tradició que ens hem positivament entestat a fer que sigui una realitat, una nova trobada cada 25 d’agost, esdevingui un referent cada any, més enllà del nostre terme.
S’ha acabat la festa, i ara després del sopar, asseguts a la terrassa de casa, a la fresca, amb el so dels cavallets, autoxocs i d’altres atraccions, mentre visc la continuació del dia major de la Festa Major, contemplo la Plana de Vic.
Veig Malla, la seva església romànica il·luminada, la Guixa, un campanar i església no pas romànica, dignificada amb molt d’encert per la llum que mostra en la foscor uns murs no pas tant valorats com d’altres. Veig també el Castell de Tona, un poble que amb la llum , ha sabut valorar el seus orígens. Veig la xemeneia del Sucre, i si m’ho permetés la mirada veuria el campanar de Vic que gairabé entrelluco, veuria Manlleu, La Gleva, Roda, L’Ajuda, i també Torà, Cunill, Calaf… tants i tants pobles, la immensa majoria de la nostra Catalunya que senzillament llueixen el que tenen .
Taradell no!
Nosaltres tenim un campanar del segle XI, un element que per vist i modificat, pugui ser poc considerat, un exemplar romànic exposat com a referència d’alguna cosa al Poble Espanyol de Barcelona.
Tenim una torre medieval, inici d’unes muralles que s’estroncaren. Una torre ben original i amb prou personalitat i vivència històrica.
Un campanar i una torre que quan el sol es pon, resten a les fosques, a la desmemòria, a la indiferència dels qui les haurien de promocionar com a bons venedors, valorant el que hi ha al darrera d’aquestes –si voleu– dues petites joies, que tenim el goig i la sort de gaudir. Un llegat del nostre passat que sembla que quan la llum diürna ens abandona, els abandonem també a l’oblit.
Quin és el motiu?.
Econòmic? Si és aquest, si us plau, a la una de la nit tanqueu el llums!
Contaminació lumínica? Collonades!
Indiferència? Greu!
Què s’ha de fer per què Taradell estigui a l’alçada dels pobles de Catalunya, els qui amb sensibilitat saben el que tenen, i ho saben valorar?
La pregunta queda a l’aire.
Genís Sañé i Pladevall
Aquesta és una pregunta que jo també me l’he fet algunes vegades, quan passo per allà i és fosc. Des de casa no puc gaudir de tota aquesta panoràmica, ja m’agradaria! Tot el que has dit és el que molts pensem i que ho hem comentat alguna vegada a casa o amb amics. Ja fa alguns anys, s’havia il·luminat el campanar per la Festa Major i feia goig de veure. Sap greu que no es faci la resta de l’any. Sap greu que sempre valorem el de fora de casa i no ho fem amb el que tenim al davant.… Llegeix més »