Arran del comentari següent, l’historiador taradellenc Antoni Pladevall i Font ha donat resposta al comentari i explica d’on ve la llegenda a partir de la qual es coneix Taradell com al poble dels gitanos.
“Recordo quan era petit, un dia pel bosc ens vam trobar un caçador, i per alguna raó que no recordo ens va acabar explicant d’on venia el nom de TARADELL i, tot i que amb els pas dels anys aquesta història va perdent pes i el compte de fades guanya pes, sempre l’acabo explicant ja que almenys així puc dir que el meu poble té història, i no com d’altres.
La història era que fa molts anys un poble gitano que feia la seva emigració anual cap a una altra zona (cada any feien la mateixa ruta) se’ls va morir el príncep aquí, i el van enterrar aquí, ja que això era TERRA D’ELL.
Ja sé que sona a compte de fades, pero te mística i com que sempre ens han assenyalat com el poble dels gitanos, doncs una part de mi voldria que fos veritat.
Quan de veritat hi ha aquí?”
Molt curiosa l’observació que el nom de Taradell ve de terra d’ell o de la terra pròpia del pobre príncep gitano que algú diu que va morir a Taradell.
El nom de Taradell, amb alguna petita varietat, surt des del 893, mai escrit terra o tarra sempre Taradello.
El gitanos es varen estendre per la península ibèrica a partir dels volts del 1415 i eren o són d’ètnia hindú, no d’Egipte o egipciàna com alguns creuen.
Que Taradell és poble dels gitanos ho he trobat escrit per primer cop l’any 1855, en un escrit de Mn. Pau Molist, un capellà del Molist, que es defensava dient que els senyors de Taradell s’havien emparentat amb la casa reial i, per tant, res de gitanos a Taradell.
El renom o malnom es creà per la misèria de Taradell del segle XIX, quan va plegar o decaure l’ofici de la parairia i teixits que donaven vida al poble. El gitanos que recorrien el país en passar per Taradell es quedaven uns dies a dormir en alguna de les moltes cases abandonades, ja que el poble havia baixat de 1.800 habitants a mil escassos.
El malnom es va propagar, sobretot al pas del segle XIX al XX quan els mercaders de la famosa fira de Sant Vicenç, del 22 de gener, volien traslladar-la a Vic perquè allà ja hi havia tren i millors serveis.
Aprofitant un tort (dany) que es va fer al mercader Pecanins d’Olost, un dels més forts de la comarca, aquest va dir que mai més es faria fira a Taradell, i feu campanya perquè no anessin a la fira a Taradell “perquè era un poble de gitanos”. En Pecanins va tenir ressò, des dels volts del 1905 ja no es feren més fires de bestiar a Taradell.
Ara això dels “Gitanos de Taradell” és un mal nom que només recorden i repeteixen quatre ressentits o buscabregues.
Antoni Pladevall i Font
Notícies relacionades
26 febrer 2024David López guanya la prova de Santa Creu de Jutglar de la Copa Osona de trial 2024- 20 febrer 2024Aquest dijous se celebra el ple municipal del febrer de 2024
- 26 maig 2024El Fes T-ART omple el Taradell Jove de propostes artístiques dels joves
- 1 octubre 2024Xerrada de la Cooperativa Tarsos sobre una alimentació sana aquest divendres a Taradell
A mi m’agrada que em diguin gitano perquè sóc de Taradell. Sóc de l’opinió que avui ja no és un malnom, sinó una atribució simpàtica. No en va, hem de tenir en compte els valors culturals de la cultura gitana, i no oblidar que, per exemple, els gitanos de Perpinyà només parlen català entre ells, i que són un baluard en la defensa del català a la Catalunya Nord, entre altres coses. Ens equivocaríem si els menystinguéssim. Fa segles que ens acompanyen i enriqueixen.