Amb ratxes furioses de vent després que l’huracà Sandy pugi cap a la costa de Nord Carolina, el cel a Miami és d’un blau tan clar que enlluerna. Uns 50 quilòmetres més al nord, en aquesta plana inacabable que és la península de la Florida, aquest matí encara es veien restes de la massa de núvols, que sempre fan basarda. Però ens n’hem tornat a escapar, després de totes les previsions que us pugueu imaginar.
Les escoles que divendres feien classe, la majoria del comtat on vivim tenien planificació de professors i ja estaven tancades, no van obrir les portes. Totes les activitats a fora es van anul.lar per seguretat. Una veritable obsessió, però així es fa tot aquí: el que es pugui preveure s’ha d’evitar. La imprevisió és impensable, per això després els ve tan de nou qualsevol fet fortuït, i més si es tracta d’una catàstrofe provocada per la natura, que tenen tan apamada.
En general són rutinaris i molt gelosos de la seva intimitat, del seu espai. En canvi, em sorprenen amb donar la cara a les eleccions: almenys cinc veïns han posat la pancarteta al jardinet del davant a favor d’en Romney i un a favor de l’Obama. Florida és l’estat crucial a les eleccions de la setmana que ve, ja que dels que ballen és el que té més vots electorals, 29. La variada i nova població provoca incertesa. Des dels jubilats del nord, majoritàriament jueus, fins als hispans del sud, Carib i Sudamèrica que ja s’han fet ciutadans o els haitians, ben acollits després del terratrèmol. I aquí ve de pocs milers de vots.
Per facilitar el vot obren llocs des d’aquest dissabte 27 i fins el que ve. I és que la papereta al comtat té més de quatre pàgines. A més de votar el president dels USA, voten el sheriff i enrevessadíssimes propostes locals o comtals. O qüestions quotidianes, com si s’han d’esterilitzar gossos i gats o si les aules han de tenir aire condicionat. Per això s’envia la papereta a casa, perquè ja es porti l’esborrany ple i després a l’urna es copiï amb les bombolletes corresponents. Es tracta de facilitar una tasca de compromís cívic.
Veurem si facilitats semblants les tenim els catalans que volem votar per les nostres engrescadores i decisives eleccions del 25 de novembre. Votar des de l’estranger és tan complex, que ara per ara només es llegeixen queixes… Com a mínim, però, el cens ja em va enviar la carta. I no com a les darreres eleccions, quan el Consolat de Miami s’havia decuidat de fer el canvi de domicili que ja havia tramitat i per més Inri em tocava ser substituta a una taula a Taradell.
PD: agraeixo moltíssim els comentaris, però per costum mai els he respost ja que sinó el periodista sempre tindria l’última paraula, i no em sembla just. Ara bé, trobo inacceptable que hi hagi qui aprofiti l’anonimat que permeten les noves tecnologies per insultar, per exemple, a la Laura Arau. I no és corporativisme ni coneixença, ja que no l’he tractada. És simplement que la solidaritat porta esperança, mentre que l’insult porta al desànim i ho nega tot. Em sembla molt millor ara mateix, amb el canvi d’etapa que vivim en tots els àmbits, ser solidari, creatiu i constructiu, que no pas egoïsta criticaire destructor. I feliç Castanyada!!!!
