Taradell vila tèxtil

Aquest és el sobrenom que fins als volts del 1975, nosaltres i escrits forasters, donaven a la nostra vila. Aquí intentarem breument exposar el perquè.

La Font Gran ha estat un factor d’una importància cabdal per Taradell. Gràcies a ella es va aixecar aquí la nostra població i gràcies a ella s’hi va crear, fa molts segles, una indústria de neteja, filar, ordir i treballar la llana i amb menys proporció el lli i el cànem, anomenada la parairia.

Des del segle XIV tenim documentats paraires a Taradell i aquesta petita indústria que el 1553 tenia 8 famílies que s’hi dedicaven i el 1599 ja 42 dues, acabarà donant feina a mitja població. El nombre creixent de treballadors va fer que al pas del segle XVI al XVII es creés el Gremi de paraires i teixidors, sota la protecció de Sant Sebastià i Santa Llúcia, que reglamentava l’ofici. Les reunions del gremi es feien inicialment a la capella de Santa Llúcia i des dels volts del 1707 al Casal del Gremi o Tint de dalt, aixecat al costat de la Font Gran. El 1707 Taradell tenia 153 famílies dedicades a aquest treball, d’elles 79 a la parairia o preparació de la llana, 19 a teixir la llana i 2 al lli, cadascuna amb els seus fadrins i aprenents, sense comptar que a la vila i a pagès eren majoria les dones que filaven la llana.

El 1765, en un cens de tot Osona, veiem que Taradell és capdavanter amb 224 paraires i 56 fabricants amb 41 talers, que feien 422 grans peces a l’any marcades amb el senyal del gremi.

Tot això donava vida i feia créixer el poble fent noves cases, la nova església parroquial i la nova Font Gran, ara tan oblidada.

Cent anys més tard la introducció de la nova maquinària tèxtil, fa fer desaparèixer gairebé del tot la producció manual i la indústria es desplaçà prop dels rius per aprofitar la força hidràulica. Això va gairebé matar la producció de Taradell i va portar la misèria a la vila que va perdre més de 600 persones. Entre 1880 i el 1900 només subsistiren 6 famílies de paraires i cinc petites quadres de tallers de mà, que feien baietes i roba basta.

Aquest trist panorama canvià totalment a partir del 1915 amb l’arribada de l’electricitat. Es renovà la vella tradició tèxtil i en cosa de 8 anys es crearen a Taradell les fàbriques d’en Sert, Iglèsias, Vapor o Serra i Balet, Can Brugalla o Autonell-Canals i Puigmartí, aquest renovada després del 1940 amb la més moderna de Bonaventura Costa i Font.

Taradell es va reviscolar ràpidament i aviat calgué anar a buscar treballadores a Seva, Tona, Santa Eugènia i Vic, car el treball era bàsicament femení, però també ocupava bastants homes i per ells es creà aviat Can Benguerel. Taradell tornava a ser una Vila Industrial.

D’aquella empenta resta ara ben poca cosa, però noves industries i tallers més reduïts però que han continuat donant vida i propiciant que Taradell hagi anat creixent i prosperant i que sigui encara coratjosa per capejar la més recent crisis que ens afecta a tots.

Antoni Pladevall i Font