Una màscara no ens amaga de qui som

Després de les festes de Nadal, dels Tonis i de Sant Sebastià arriben els Carnavals. Sense haver tingut pràcticament temps de cremar els torrons, els panets de Sant Antoni ni la coca amb xocolata desfeta ja hem de pensar quina serà la disfressa que ens volem posar pel Carnaval. Una festa que, a la comarca, va començar aquest passat cap de setmana a Centelles, que segueix aquesta setmana a Torelló i que els taradellencs i altres pobles allargarem fins el 16 de febrer.

Formo part del Grup de Recerca Local Fem Memòria i quan fem entrevistes de vida als avis i els hi preguntem per aquesta festa durant la seva infància, no la recorden, o més ben dit, ells no celebraven el Carnaval. Desconeixo quan va començar a fer-se al poble o a les escoles, ja que per molts de nosaltres la primera disfressa ens la vam posar al parvulari, però sí que recordo quan a finals dels anys 80, un grup de taradellencs que van acabar formant el Consell de Joventut van sortir al carrer amb una carrossa per fer una rua que, amb el pas del temps, s’hi ha anat afegint molta gent per acabar consolidant-se entre els tres o quatre millors de la comarca.

Relacionat amb el Carnaval és tradicional també el Dijous Llarder. D’això sí que se’n recorden els avis i segur que a tots ens ve a la memòria el record de quan érem petits i celebràvem a l’escola el dijous llarder (més en particular el berenar que fèiem a l’Alzina del Pujol) i en  un dia en el qual era obligatori, o pràcticament obligatori, portar la botifarra d’ou. Tradicions com aquesta o com la de Carnaval són activitats que entre tots hem d’intentar conservar. Per fer-ho, per una banda hem de pensar en anar a comprar la botifarra d’ou per aquest dijous i, per l’altra, entre tots hem d’aconseguir que el Carnaval segueixi sent la festa de la disbauxa, però sense passar-se, perquè darrera una màscara hem de seguir sent nosaltres mateixos, els taradellencs que després de 30 anys hem aconseguit omplir els carrers del municipi, també en la festa del Carnaval.