Que la societat intenti consumir aliments barats en aquests temps de crisi, és molt comprensible. Però una altra cosa és que els comprem sense que ens importi gens ni mica d’on vénen.
Pels meus orígens, sempre he pensat que Europa li deu molt als països que anys enrere formaven part de les seves colònies. Per aquest motiu, sempre he aplaudit que la gen intenti d’alguna manera retribuir aquest deute.
Promocionant, o consumint fins i tot, productes del comerç solidari. De tota manera, em sembla que hauríem de començar per ser solidaris amb nosaltres mateixos.
No ens enganyem, els països de fora d’Europa poden produir productes de bona qualitat. Però mai, la qualitat exigida als països membres de la Unió Europea. Fins i tot, poden complir amb les lleis europees que regulen la sanitat alimentària. Però en canvi no complir, per exemple, amb les normes de seguretat en el treball (els treballadors no saben què són els protocols de riscos laborals). Segur que molts productes elaborats compleixen amb les normes de fabricació europees, però els seus treballadors no tenen seguretat social o bé, no saben què és cobrar hores extres.
Solidaris sí, però primer ho hem de ser amb nosaltres mateixos. Vull dir que si consumim productes d’origen, els denominats Productes de la Terra. No només estem contribuint al sector productiu, sinó que també estem ajudant a que els camps, granges, horts, boscos… del nostre país, es mantinguin.
A tots ens agrada disfrutar del cap de setmana al camp. No sé si alguna vegada heu pensat que hi ha moltes persones que treballen directa o indirectament per a què nosaltres puguem disfrutar de les nostres riqueses naturals i els seus productes. D’altra banda, quan desapareixin, ja sigui per la legislació cada vegada més restrictiva, pels preus tan barats que es paguen al productor… Què menjarem?
Comprar “bo, bonic i barat” és pa per avui i fam per demà. Quan comprem productes a un preu inferior al de la resta, més barats, productes que s’han produït fora, on van a parar aquests diners que paguem?
Que bé que aniria que aquests diners els cobressin els nostres productors. Realment de què ens serveix comprar la fruita, un bistec o unes costelles de porc barates, si aquests diners van a parar a un productor de fora? Som realment conscients que si aquests diners es quedessin a casa, serien pels nostres veïns? Possiblement, els mateixos que porten els nens a la mateixa escola que els nostres fills.
Què passaria amb l’ecosistema si desapareixen les granges? Què passaria amb els paisatges si els productors haguessin de deixar de cultivar els camps? Què passaria si els productors forestals abandonessin els boscos?
Què passaria amb el meu negoci, sigui quin sigui, si el del meu veí ha de de tancar?
Honestament em sembla, que ens cal reflexionar molt més sobre aquest tema.
Marco A. Jacho López
Veterinari
