El Castell de Taradell

El castell de Taradell, conegut popularment com el Castell de Can Boix, per estar prop d’aquest mas, ara en ruïna total, és documentat des de l’any 893. Era un castell termenat, cosa que vol dir que protegia un gran terme. Aquest tenia uns 95 quilòmetres quadrats, anava des del Pont del Gurri, proper a can Caseta de Vic, fins al cim del Matagalls i comprenia les parròquies (ara municipis) de Santa Eugènia de Berga i Vilalleons, unit aquest des del 1940 a Sant Julià de Vilatorta, i els de Taradell i Viladrau, que des del segle XIV estaven units i formaven una baronia.

No era un castell de residència de senyors feudals sinó un castell roquer que representava la unitat del domini del terme, i que calia tenir ben fortificat i conservat, car perdre el castell representava perdre la possessió de tot el seu terme. Per això tenia una família de guardes, els castlans que inicialment es cognominaven Taradell i després Riudeperes, que havien de cuidar de tenir-lo ben conserva. També hi havia una família o persona que el guardés i hi visqués sempre, el bada, que en cassos de perill tocava un corn si era de dia o encenia una foguera si era de nit, que es repetia des de torres o guardioles, repartides en punts claus del terme. Aleshores hi acudien tots el homes del terme armats per defensar-lo i, en casos de perill de guerra o d’atacs de senyors veïns, havien de residir-hi dies i nits per torns ja fixats.

Pertanyia inicialment als comtes d’Osona-Barcelona que el tenien enfeudat o encomanat a una família de cavallers que prengueren el cognom de Taradell. D’aquests, el primer ben documentat es deia Ató de Taradell, casat amb Trudgarda, documentats entre el 1002 i el 1026 i que a partir de 1165, pel casament de la pubilla Tiburgeta de Taradell amb Pere de Vilademany, es varen cognominar Vilademany. Descendents d’aquesta família, amb diferents cognoms, el posseïren fins el 1820. El senyors no vivien al castell sinó a la fortalesa d’Espinzella, entre Taradell i Viladrau.

El castell bastit dalt d’una balma envoltada per una gran muralla, ocupa un indret molt bonic, a 803 metres d’altitud, envoltat d’altres gran balmes, alguna abans habitada, i amb una vista panoràmica molt dilatada. Té obra del segle X a on hi havia i encara es veu el setial de la capella de Santa Creu, una cisterna, excavada en la darrera restauració, feta entre 1984 i 1989; i una gran torre de la qual se’n conserva un bon tros. La resta de muralles es varen refer vers el 1398 i la part del portal el segle XVI, quan hi vivia una família per guardar-lo.

Antoni Pladevall i Font