Sis taradellencs ens fan les seves propostes literàries per Sant Jordi

Amb motiu de la diada de Sant Jordi hem pensat que, més enllà de fer una simple recomanació de llibres, podria ser més interessant que diversos taradellencs ens facin les seves propostes. Hem escollit sis persones, força conegudes al poble. Albert Om, Eva Leucó, Antoni Pladevall i Arumí, Mercè Cabans i Toni Reig. I també hem demanat que ens fes les seves recomanacions el conseller de Presidència, Francesc Homs, que ens ha plantejat diverses propostes en un recorregut en clau sobiranista.

A continuació us les presentem:

Albert Om, periodista

“Us proposo un llibre molt especial.

Es diu Cartes des del front (Ara llibres),  el seu autor és el periodista i escriptor Eloi Vila.

L’Eloi ha escrit la història de 20 famílies trencades per la Guerra Civil a través de les cartes que els soldats escrivien des del front. Una d’aquestes històries és la del meu avi, el pare de la meva mare, que aquest 23 de maig farà 75 anys que va morir a la batalla del Segre.

Bon Sant Jordi a tothom!”

Antoni Pladevall Arumí, escriptor

“La meva recomanació literària és la novel·la breu Inesperat Walden (Témenos Edicions), d’Albert Canadell, poeta i narrador de Tona. L’obra va guanyar el premi Armand Quintana de Calldetenes (2012) i presenta la història d’unes dones que s’estimben amb el cotxe per un barranc i queden ben aïllades del món, de manera que menen una vida de pura supervivència animal

Escrita en homenatge al filòsof i naturalista nord-americà H.D.Thoreau (1817-1862), que es va aïllar uns anys al mític bosc de Walden, funciona com una faula sobre la dicotomia natura-cultura i, doncs, sobre les renúncies vitals que ha comportat la civilització en la qual vivim instal·lats actualment.

Un actiu primordial de l’obra, a banda de la història, és la llengua sonora, acolorida i, en definitiva, molt rica que maneja l’autor.”

Eva Leucó, directora Biblioteca Antoni Pladevall i Font

“L’estiu que comença (Planeta) de Sílvia Soler.

La casa de la platja dels Balart és el principal escenari de la novel.la i el nexe d’unió entre les famílies dels dos protagonistes, és on passaran i viuran intensament els estius i on celebraran junts cada nit de Sant Joan, una data que anirà lligada per sempre a les seves
vides.

Amb una destresa especial, l’autora fa que gairebé ens convertim en un convidat més al voltant de la taula del jardí i en espectadors dels moments de felicitat i dels moments de dolor que toca viure als protagonistes, l’Andreu Balart i la Júlia Reig, al llarg de cinquanta
anys.

Tot un cant a l’amistat i un cant a la vida.”

Mercè Cabanas, periodista

“Elegia per a un americà (The Sorrows of an American) de Siri Hustvedt

Novel.la publicada el 2008 l’he escollida perquè, encara que la vaig llegir l’any passat, en tinc un record molt grat: una història molt ben escrita que t’enganxa de seguida amb uns personatges atractius que alhora són bones persones. Ens aporta apassionants coneixements sobre les relacions humanes en un país que no és el d’origen i sobre malalties mentals, tan properes, i més als EEUU, i encara tan desconegudes, amb un bri d’esperança.

PD: gràcies al nou servei de taradell.com, les novetats de la biblioteca Antoni Pladevall, he vist que hi ha un exemplar disponible en la traducció catalana.”

Toni Reig, director general de Joventut

“Tot és possible (Columna) d’Antoni Pladevall.

Fa un parell d’anys que l’amic i escriptor taradellenc, Antoni Pladevall, va publicar aquesta novel·la que parla del nostre poble i de l’extraordinari activisme de la seva gent. Una novel·la que barreja realitat i ficció per deixar constància històrica de la consulta sobiranista que es va celebrar el 13 de desembre de 2009 a Taradell. Pladevall, que en va ser un dels organitzadors i el portaveu, aprofita el seu ampli coneixement per explicar el dia a dia de la seva organització tot inventant-se una història paral·lela que entrellaça la realitat amb la imaginació de l’escriptor que en la novel·la apareix desdoblat en dos personatges diferents”.

Quico Homs, conseller de Presidència

“No es veu bé si no és amb el cor; allò essencial és invisible als ulls”. La cita no forma part de cap novetat editorial sinó d’un llibre que ha emocionat unes quantes generacions: El Petit Príncep, d’Antoine de Sant-Exupéry. Enguany, quan es compleix el 70è aniversari de la seva publicació, val la pena recordar-lo pels valors que transmet, com ara l’amistat, la tendresa, la tolerància, la generositat, i la fidelitat.

Però a més de recomanar-vos, si no ho heu fet encara, la lectura d’aquest clàssic, aquest Sant Jordi es caracteritza per les nombroses novetats editorials que han aparegut al voltant de Catalunya i el seu futur com a nació. Per això, no em vull centrar en una sola recomanació sinó en diverses que val la pena tenir en compte.

Si mirem enrere, sens dubte aquest any hem de citar Victus (La Campana) d’Albert Sánchez Piñol, la novel·la històrica que narra la Guerra de Successió espanyola i el setge de Barcelona del 1714, i ara n’ha sortit l’edició en català. Venim de molt lluny com a país i fa 300 anys ens varen manllevar les nostres institucions i els nostres drets com a poble. Sobre aquest fet històric també tracta la novel·la Lliures o morts (Columna) de Jaume Clotet i David de Montserrat.

Des d’aleshores, després d’intentar reiteradament un encaix amb Espanya, que reconegués la personalitat, la cultura, la llengua i la realitat de Catalunya, la distància s’ha anat fent més gran i ara ja és gairebé abismal. No només no s’ha avançat cap a un reconeixement de Catalunya sinó que la resposta a les nostres aspiracions sempre és negativa, i la paciència dels catalans ha arribat al límit. La prova és la multitudinària manifestació de l’11 de setembre de 2012. Tian Riba, en el seu llibre Camí sense retorn (La Mansarda), explica molt bé el procés que ha viscut Catalunya des de la manifestació de la Diada de l’any passat.

Prova de la incomprensió amb què és tractada Catalunya i els catalans ho són els múltiples i falsos arguments que els contraris a la independència repeteixen dia rere dia en tertúlies i fòrums diversos. Jofre Llombart els recull a Desmuntant la caverna (Angle) i els rebat amb encert.

Però, quan es fan plantejaments com el que està fent Catalunya de caminar cap a un estat propi, val la pena veure què ha passat al nostre voltant, internacionalment parlant. Quatre vies per a la independència (Pòrtic), del periodista d’informació internacional Martí Anglada, narra com van assolir la sobirania nacions com la República Txeca, Estònia, Letònia i Moldàvia.

Malgrat l’escenari complicadíssim que tenim en aquests moments, no em canso de dir que tenim motius per a l’esperança. Catalunya se’n pot sortir. I pensant en el futur, recomanaria Delenda est Hispania (Cercle Català de Negocis), on l’expert en dret internacional Albert Pont explica amb dades i xifres la capacitat que té el nostre país de sortir-se’n i, a més, desxifra què pot passar el dia després que Catalunya esdevingui independent. També és molt interessant de llegir Catalunya: Estat propi, Estat ric (Cercle Català de Negocis), on s’exposen dades sobre un futur estat català, que els autors veuen viable i, a més, ric. En aquest sentit, Manual per la independència (Angle), de l’advocada de la Generalitat Dolors Feliu, explora els itineraris possibles per aconseguir la independència de Catalunya, tots dins la legalitat nacional i internacional.

Una bona col·lecció per si teniu ganes de llegir sobre el nostre país.

Bona Diada de Sant Jordi!”