La Sagrera de Taradell

Aquest nom, de ressonàncies medievals, ha ressuscitat fa pocs anys a Taradell amb motiu d’arranjar-se els voltants de l’església parroquial de Sant Genis, lloc que des dels seus orígens havia tingut aquest nom, que és viu en molts altres indrets del país, començant per la ciutat de Barcelona.

En l’època medieval les lluites i baralles entre senyors feudals eren constants i afectaven sempre molt a la gent senzilla. Per a protegir-los el bisbe i abat Oliba i altres eclesiàstics varen decretar que l’espai de trenta passes, que es donava entorn de l’església per a cementiri i protecció seva, era un lloc sagrat on es podien acollir el perseguits. I qui hi entrava amb armes o hi cometia robaments o assalts quedava excomunicat i exclòs de la societat, aleshores del tot cristiana.

A Taradell l’església parroquial tenia sagrera almenys des del segle X i quan el bisbe de Girona, Guifred, -per trobar-se retirat a Ripoll el bisbe de Vic Guillem-, va consagrar la nova església romànica el 1076, de la qual en queda el campanar, el bisbe li va confirmar els sagrers i cementiris que l’envoltaven.

El mot sagrer és important perquè indica que al costat de l’església ja s’hi havien fet casetes o graners, els masos del terme, per guardar-hi les collites i altres béns que així quedaven lliures de les lluites i rapinyes feudals. Casetes en les que, sovint ampliades, hi residien fills segons dels masos que seran els que donaran origen al poble. Bé, això que era lloc inviolable és en teoria perquè a mitjans de març de l’any 1302 un conjunt de gent oposada a la família Montcada, senyora de mitja ciutat de Vic, de la que era partidari el senyor de Taradell, Bernat I de Vilademany, “varen cremar la sagrera de Sant Genís de Taradell i d’ella es varen emportar moltes coses, bestiar i homes presoners” que es varen subhastar a la ciutat de Manresa. El fet és llarg i complicat i hi va intervenir el rei que va fer retornar tot lo robat.

Això és una excepció i per nosaltres la sagrera és el nucli de Taradell, i el pas cobert que separa els carrer del Campanar de la plaça Major, que marcava els límits entre la sagrera, que era propietat de l’església i del rector, de la plaça que era del senyor del castell. Les dues cases històriques del poble són Can Solà, que era de jurisdicció del senyor de Taradell, i el Reig, abans Mas Real, aixecat el segle XII que era annex a la sagrera.

La documentació de la sagrera és abundant a partir del segle XIV. Abans de la Pesta negra del 1348 tenia unes 25 famílies que a principis del segle XV s’havien reduït a 5. La població tornà a augmentar els segles XV i XVI seguint els camins de Vic, Seva i Taradell, quan ja es perd el nom de Sagrera de Taradell, per dir-se poble i, definitivament, vila a partir d’avançat el segle XVI.

El campanar de Taradell i la Torre de Don Carles de Vilademany són avui dia els que marquen els centres de la primitiva sagrera i de la vila originada el segle XVI.

Antoni Pladevall i Font