La sardana, passat, present i futur

Us seré sincer. No havia anat mai a cap aplec sardanístic fins diumenge passat, quan es va fer el de Taradell. I això que de petit havia fet algun curset de sardanes. En un bon entorn, el bosc del Pujoló, l’aplec em va sorprendre gratament, per la participació i pel que es respirava: cultura, tradició, història, però també futur.

La sardana és part de la nostra cultura popular i a vegades podem pensar que és cosa de gent gran, que no tindrà continuïtat, que amb els anys acabarà desapareixent… Per sort no és així! És bo veure les colles sardanistes que tenen l’empenta de gent jove, amb ganes i il.lusió. Que n’hi podria haver més, segur que sí! És l’únic que vaig trobar a faltar en aquest aplec: més joves.

En qualsevol cas, la sardana és cultura i en el moment tan important que viu el país tot suma per reivindicar la nostra identitat. Un país sense una cultura rica i plena al darrere no tindria sentit. La sardana forma part de tot això.

Des de Ràdio Taradell i l’Agrupació Sardanista, vam fer un reconeixement al locutor Josep García durant l’aplec. Si la sardana és ben viva és gràcies als aplecs, les cobles, les audicions que es fan per tot el país per mantenir en forma els balladors… Però, sobretot, és viva per les persones que s’encarreguen de difondre-la, d’explicar-nos la història de cada peça… Sense aquestes persones, centenars de sardanes quedarien amagades en un calaix.

Ara, el repte és mantenir el llistó ben amunt i no deixar perdre una peça més que, al costat de la història o la llengua, fan una identitat pròpia i un país únic. Diumenge, em vaig endur la sensació que, malgrat tot i malgrat que hi podria haver més joves, ho sabrem continuar.