Quatre dies de juliol

M’he atrevit a emular a l’escriptor Jordi Sierra i Fabra i escriure aquests quatre mots dispersos.

Juliol, a banda d’evocar estius d’infantesa, fruites vermelles i dolces, vacances llargues, festes majors, collites sota el sol, retrobaments amb la gent que tenim més allunyada, és un mes marcat per quatre dates remarcables en la nostra història personal i col·lectiva. M’explico:

El primer dia és el 18 de juliol de 1936, data que els historiadors situen com a inici de la Guerra Civil, que tant ens ha marcat la vida dels catalans.

Pel cap baix. 90 fills, veïns, refugiats i soldats en retirada, hi perderen la vida a Taradell. No conec dades exactes de com fou aquell calorós dissabte a Taradell. Únicament disposo de les memòries d’Enric Grañen, un jove barceloní estiuejant al nostre poble, on explica alguns fets i en dóna detalls curiosos, com per exemple el paper que tingueren els pocs aparells de ràdio que hi devia haver a les cases, i sobretot el dels aparells dels escassos cotxes dels estiuejants. Aquella degué ser la primera “noche de los transistores” de la nostra història contemporània.

El segon dia, conseqüència de l’anterior, és el 25 de juliol de 1938, data d’inici de la Batalla de l’Ebre on entrà en combat, junt amb altres milers de combatents, la Lleva del Biberó, que comprenia pel cap baix a 28 taradellencs nascuts l’any 1920, que amb disset i divuit anys marxaren a la guerra. Al front de Balaguer, on reberen el bateig de foc, a l’Ebre, en els combats durant l’ocupació franquista de Catalunya, o la immediata postguerra. Sis d’aquests xicots hi deixaren la seva vida:

PERE ARUMI CLAVELL, mort el 15 d’agost de 1938, en lloc indeterminat.

PERE AUSIÓ CAPDEVILA, mort el 29 de gener de 1939, a Cervera.

JOAN BARCELÓ RIERA, mort durant l’any 1938, en data i lloc indeterminats.

JOSEP CASADEMUNT BALLESTER, mort en data i lloc indeterminats.

JOSEP SOLER CREUS, mort el 10 d’octubre de 1938, a Vallfogona de Riucorb.

LLUÍS VILARÓ FERRER, mort el 12 de juliol de 1939, a Vitòria.

A la Batalla de l’Ebre hi moriren varis taradellencs més, ja sigui en combat, o a conseqüència de  les ferides rebudes. D’alguns en coneixem els detalls, però d’altres només en tenim constància de la seva mort. Estic preparant un treball sobre el cost humà de la guerra civil a Taradell, i aquestes dades, les conegudes, seran publicades properament.

El  tercer dia es el  31 de juliol de 1983, quan gran part del nostre terme i del nostre patrimoni natural i emocional, quedà engolit per un foc irreverent i assassí deixant-ho reduït a cendres i a mort…

Aleshores jo encara no era taradellenc, ni sabia on era Taradell, ni m’imaginava de bon tros que hi aniria a parar al cap d’uns anys. La premsa, radio i televisió de l’època n’informaren abastament, i  segurament, fou la primera vegada que en vaig sentir a parlar. He escoltat a molta gent explicar la seva vivència, del que feien en el moment de començar el foc, on eren, i amb qui, i també les seves emocions, del que fou, del que es patí i també el que es perdé amb el foc. No cal que en digui res més, doncs ja  es va dir, sentir, veure i recordar, i potser callar amargament, en l’emocionant acte del passat dimecres 31 de juliol.

I el quart  i darrer dia és el 10 de juliol de 2010, quan centenars de milers de catalans ens llançàrem al carrer per mostrar la nostra indignació davant de la ignominiosa i insolent sentència del Tribunal Constitucional dictada pocs dies abans, i que ens tocava, un altre cop i amb més mala bava que mai, el voraviu i allò que no sona. Hi ha qui diu que fou el revulsiu d’aquesta llarga marxa que hem emprès, i que encara ens tocarà fer llargues i dures passes.

No sé quanta gent de Taradell hi vàrem ser, però ens hi trobàrem i vàrem  veure’ns molts. Deu ser casualitat, però aquells dies en un dels Encierros de San Fermín, a Pamplona, hi varen córrer els següents toros : Ofuscado, Legislador, Denunciante, Flamante, Impávido, Tramposo i Cazador.

Potser el periodista que en va fer la relació es va equivocar, i a l’hora de fer la llista dels noms dels toros, va fer, sense voler evidentment, una acurada descripció d’aquell (l’actual no deuria pas  ser gaire diferent) Tribunal Constitucional…

Si hi hagués  alguna errada o informació incompleta en les dades que dono, m’ho feu saber, estaré encantat d’ampliar-les, i rectificar-les.

Atentament,

Josep Miret i Mercè

Acabat al box núm. 4 de la UCI de l’Hospital General de Vic, el dia 6 d’agost de 2013.