Galejada d’agraïments

Quant perds una persona estimada, rebre el suport dels més propers, amics i familiars, és d’agrair. Però que un poble sencer, aplaudeixi el seu record i s’emocioni amb la seva veu, és molt més del que un pot demanar quan la lluita ja ha acabat.

El públic d’enguany de la festa d’en Toca-Sons va aplaudir el seu homenatge, va recordar vells temps amb “la gàbia d’en Tuneu”, va riure amb frases del judici on es feia referència a ell, es va emocionar amb la seva veu i, fins i tot algun, va plorar amb la seva imatge.

Gràcies membres de la junta de l’associació Festa d’en Toca-Sons per dedicar tota la festa al record d’en Lluís, i gràcies al grup Canya que no és Conya per la cançó que va clausurar l’espectacle “A la foscor d’en Toca-Sons”.

Gràcies per regalar-nos aquest record inoblidable, per deixar-nos veure com milers de persones el recorden, gràcies per transformar el que podia ser una diada molt difícil de passar, amb una diada trista però emocionant i digne de record.

I, finalment, gràcies a tot el poble i espectadors de la festa que vàreu ser partícips d’aquest homenatge, partícips dels aplaudiments dedicats a ells, partícips d’aquesta gran festa que era, és, i serà tan estimada per en Lluís.

A tots vosaltres, organitzadors, entitats col·laboradores i públic en general, milers de gràcies per regalar-nos aquest dia meravallosament trist.

Endavant doncs la festa, la pólvora i els trabucs, perquè mentre vosaltres mantingueu viva aquesta part tan important d’en Lluís, el seu record mai es perdrà.

La veu d’en Lluís és viva i us dóna les gràcies a tots. Que sonin els trabucs, i que hi hagi galejada, però aquest cop és ell que l’ordena, i la fa disparar per a tots vosaltres.

Família Tuneu Torres