Les Cuines d’en Rocaguinarda

Les Cuines d’en Roca Guinart, com popularment coneixem els de Taradell a la gran balma, amb dos forats o coves que s’endinsen una pocs metres, una força alta i l’altra baixa i de poc fàcil ingrés, es troba al vessant de migdia de les Sitges del Bou, prop dels 800 metres d’altitud, formant part del vessant i gran cornisa, coronada de grossos penyals,  que va de l’Enclusa a sobre el bosc de l’Aulet i fa de pantalla nord a la vall de Mansa. És lloc de fàcil accés pels coneixedors del terreny.

Rep aquest nom perquè en aquest indret es refugiava el gran bandoler Perot Rocaguinarda, nat a Oristà el 1582 i mort a Itàlia, poc després del 1635 com a capità dels Terços Espanyols per un indult que el rei li concedí el 1611. Vers el 1602 es tirà al bandolerisme i reuní una gran quadrilla, contra la qual es creà el 1605 una Santa Unió a Vic per a perseguir-lo en la qual ingressà el taradellenc Joan Reig, que dirigia un grup de cent homes de l’ Unió que tingué topades amb el bandoler i fou ferit per ell en una brega.

Rocaguinarda es posà a les ordres de Carles de Vilademany, senyor del terme i castell de Taradell, que era el Cap del partit dels nyerros de Vic, oposat al partit dels cadells o gent més acostada a les autoritats que manaven Espanya. Per aquesta raó el terme de Taradell, sempre que el perseguien,  era el seu refugi  i certament es feia fort al lloc de les esmentades Cuines, car dos documents diuen que es feia fonedís al bosc de Mansa; allà no hi vivia, car fou un bandoler que recorregué gran part del país, però era el lloc on es trobava segur.

Estant allà fou quan un any, quasi segur el 1609,  per la fira de Sant Vicenç que es celebrava el 25 de gener, va baixar amb els seus bandolers a la plaça de Taradell on feien ballades a la vesprada i els de Taradell, segurament, els de la Unió, acomiadaren els músics i ell els feu tornar per força i amb els seus bandolers s’afegiren a la festa. És el que ara recordem quan fem la festa d’en Tocason o Toca-sons.

En fi, Rocaguinarda fou un dels grans bandolers que recorden diferents pobles de l’entorn d’Oristà, amb festes i altres actes, com podríem fer els de Taradell. Nosaltres però recordem aquell temps amb en Toca-sons ferit de mort pel jove de Taradell, Montserrat Camprodon, el 1631, quan Rocaguinarda era capità del terç per Itàlia, calçat amb esperó d’or.

Antoni Pladevall i Font