Aeroport de Taradell

El març de 2009 es va fer públic que al Consell Comarcal d’Osona, presidit pel Sr. Miquel Arisa, se li va acudir la idea de voler construir un aeroport a la nostra comarca.

El projecte, recolzat per altres entitats econòmiques i algun gran ajuntament de pes, es va dur molt en secret fins que van saltar les alarmes, i resulta que el lloc “escollit” era els plans de Montrodon, a tocar dels termes de Malla i Tona. El neguit s’escampà entre els habitants d’aquests tres municipis. Es diu i comenta que els alcaldes s’assabentaren del projecte per altres vies. No cal dir amb quina presa s’organitzà l’oposició a aquest faraònic projecte.

Passat el temps, no sé si encara la pagesia representa un 1% de la població com manifestà el Sr. Arisa, que encara és alcalde de Centelles. No sé si els terrenys on s’havia de construir la pista d’aterratge continuen sent d’un alt valor ecològic i un enorme pulmó verd. No sé si va valer la pena mantenir dretes les parets del Mas Colomer amb el seu contingut i tota la seva història quasi mil·lenària: total, quatre ferros vells i quatre trastos de l’any de la picor. Tampoc sé si va ser necessari conservar els camins que van a les masies, ni les pròpies masies, ni els torrents que porten aigua, ni els caus de conills, ni els nius de perdius, ni els alzinars, ni les rouredes, ni les mates de farigola, ni les de ginesta, les mates de barballó, el romaní i alguna noguera i algun que altre pi.

Per culpa de la no construcció del nostre aeroport, m’agradaria saber quin nom li haurien posat, milers de quilos de ciment i de ferro s’han deixat de vendre i una pila de llocs de treball s’han perdut. A part de l’autoescola, ara tindríem instal·lades al nostre poble unes quantes acadèmies de formació de pilots, de formació d’auxiliars de vol (asafates o hostesses). Almenys tres empreses de càtering i cinc o sis de neteja també haurien ocupat les naus buides dels nostres polígons, o n’haurien aixecat de noves…

Gent famosa i adinerada, beautiful people, passarien pel nostre poble tot anant al circuit de Catalunya o a les pistes d’esquí de La Molina, i fins i tot algú d’aquesta trepa, hauria comprat alguna casa i sortiríem als programes de la tripa i del cor.

A les farmàcies, s’han deixat de vendre milers de taps per a les orelles. Els tallers de reparació de motors d’avió també formarien part del nostre paisatge… I també hi hauria… en fi, deixem-ho estar, que no acabaríem mai.

Hem perdut una oportunitat única de sortir a reportatges de televisió, la temàtica dels quals són les infraestructures infrautilitzades. També podríem haver fet agermanaments amb Castelló, on hi tenen el aeropuerto del abuelo, sense vols ni sense res, només la despesa del manteniment, i també amb aquests pobles i ciutats de les Espanyes on hi passa l’ AVE, i l’utilitzen quatre gats.

Que en som de rucs! Deixar-nos perdre un manà dels déus d’aquesta manera!

I, ara que els metges m’han recomanat caminar i exercici moderat, m’empipa encara més, ja que ho hauré de continuar fent pels nostres carrers avorrits i monòtons, plens de cases antigues o de nova planta, restaurades o deixades, algunes amb el renom de la casa i d’altres sense res, amb nombrosos detallets per descobrir o petites obres d’art que el pas del temps i les generacions diverses, han afegit a aquest paisatge urbà…

Tan divertit i engrescador que hauria estat haver de fer caravana per arribar-hi, barallar-se amb qui sap qui per aparcar, i poder caminar per aquella ampla i llarga pista d’asfalt, sense cap ombra i sense cap pujadeta que em fes esbufegar….

Què? Com diu? Comissions?… No, no… s’equivoca, mal pensat i mala persona!

Què s’ha cregut!… Aquí no som d’aquesta mena! Haurien construït aquest aeroport únicament per al progrés del nostre poble i de la comarca; desinteressadament i amable el Sr. Arisa i companyia, hi haurien contribuït, pensant només en el futur i benestar. I evidentment, com agraïment sincer, els hauríem aixecat un monument recordatori i sense cap ànim d’idolatrar a ningú.

I si tenen ganes de tallar cintes d’inauguració, sempre podran esperar que el Club de Modelisme d’Osona, que ha demanat el permís corresponent a l’ajuntament de Taradell per a dur a terme l’activitat de modelisme i de vol d’avions teledirigits al Mas La Verneda, els convidi i es puguin fer passar el gust i les ganes.

Encara que sigui petit, ja tenim, o tindrem aviat, aeroport a Taradell!

Us desitjo un bon vol.