Nets i polits i a l’hora

Créixer a pagès, lluny de la vila, em va fer sentir sempre el campanar proper. Pujar-hi la darrera Festa Major per segona vegada a la vida em va fer feliç. En canvi vaig trobar molt desmanegat que hi faltés un quart d’esfera que va caure a la primavera i que cap dels rellotges coincidís en l’hora. Venint de Miami, on de seguida busquen un mecenes, fèiem broma a casa tot dient que si fóssim els rics del poble ja hauríem posat fil a l’agulla. No era el cas, i vam emigrar cap a Orient amb l’hora endarrerida i amb un espai buit a l’esfera de la Plaça.

M’he alegrat en llegir a Taradell.com que mig any després s’hagi pogut esbrinar a qui pertoca pagar l’arranjament. D’això se’n diu anar d’hora, oi? Ens toca a tots plegats, a tots els que en gaudim i em sembla ben just. Va ser un accident i s’aprofitarà per posar els quatre rellotges a l’hora. Enhorabona!

En canvi em sembla injust haver de pagar per l’incivisme dels altres. Taradell és una vila endreçada, però encara hi ha massa permissivitat envers qui embruta o malmet l’espai públic. Crec que enlloc del món he vist tantes papereres per metre quadrat com a la ja no tan nova plaça de Ca l’Iglesias, exemple de quan s’urbanitzava amb un pressupost engreixat. I tan poc usades o tan malament, plenes de bosses d’escombraries casolanes, per exemple.

Fa poc, per tramitar els permisos imprescindibles per treballar a Indonèsia, vam haver de viatjar fora del país. I la seva ambaixada més propera és a Singapur. La ciutat jardí en diuen. Sorprenent la netedat als carrers d’aquesta ciutat-estat de poc més de 5 milions de ciutadans, amb uns serveis públics envejables.

És evident que és rica, però no és tan sols això, sinó la barreja de civisme, organització –fan cues per travessar un pas de vianants i tot- i, si convé, la tolerància zero: multes a dojo, i com que hi ha càmeres per tot arreu, ningú se n’escapa. Estic en contra de que sempre hi hagi d’haver qui et vigili, però convé més consciència i no cal gastar més diners en campanyes per recordar-nos el que tots sabem des de ben petits.

Seria hora de poder destinar els recursos que emprem en netejar la porqueria que deixen uns pocavergonyes desaprensius, en mantenir i millorar el nostre espai comú. Potser podríem passar de tenir una vila neta i polida a una vila jardí. I això sí que és un bon atractiu, si anem tots alhora oferint uns serveis acurats. 465 són massa veïns a l’atur per no demanar més iniciatives als que ens representen.

Però si triguem mig any en saber a qui correspon arreglar el rellotge del campanar, quan podem tardar en oferir més sortides laborals dignes des de l’àmbit més proper, el municipal? I no s’hi val a dir que no tenim competències, en qüestions vitals cal ser molt agosarat. I hi ha professionals valuosos que poden aportar els coneixements i propostes per planificar un futur engrescador. Ja n’és l’hora.