L’entesa política sí és possible

Amb aquest mandat va començar un fet pràcticament inèdit a Taradell. Es trencava el bipartidisme CiU-ERC i entraven quatre grups polítics a l’Ajuntament, la qual cosa feia pensar en un escenari menys plàcid per a l’equip de govern. No és el mateix tenir majoria i haver d’entendre’t només amb un que governar en minoria i haver de negociar amb tres.

Al final, vist des de fora, dóna la sensació que han trobat el punt d’equilibri. Ja sigui per l’experiència política que van sumant, perquè ja pensen en les municipals del 2015 i s’han de guanyar la confiança dels veïns o ja sigui per una qüestió de voluntat política, la bona entesa sempre és positiva. I un dels últims exemples el trobem a l’hora d’aprovar les ordenances fiscals del 2014. Fet insòlit. Es van aprovar per unanimitat.

Ara, s’acosta un altre moment que requerirà l’entesa política: com ha de ser la futura piscina coberta? Segons un estudi de la Diputació, és viable si es redissenya el projecte, fent-lo menys ambiciós, però que pugui tenir més usuaris. Així, amb un projecte empantanegat com aquest i que s’ha de desencallar sí o sí, seria aconsellable posar el comptador a zero i oblidar els enfrontaments del passat per un projecte que no s’ha portat bé.

Una flor no fa estiu i veurem si l’acord polític que hem vist per les ordenances fiscals entre quatre forces ben diferents continua. Seria desitjable que fos així, per demostrar que es fa política pensant en els veïns i no en interessos propis. Acords, pactes i voluntat és el que requereix la política, aquí i al país, a tot arreu. Ja sé que no ens hauria de sorprendre quan passa, però el problema és que passa massa poques vegades.