Taradell tenia fins als volts del 1900 dues fires. Sobre la seva mort diu Mn. Miquel Saurina en la seva història de Taradell, inèdita: “Segle XX. Se acabaren las dos firas que hi havia a Taradell: la que’s celebrava el 15 de decembre, dita de Santa Llúcia, y l’altra el 24 de janer, dita de Sant Vicens… Els mercaders digueren que’ls convindrien mes les firas en Vich, per ser-los més facil reunir-se per causa del ferrocarril, y podrian aprofitar-se de la banca pels cambis y foren traslladades a Vich”.
La història de les fires és llarga i curiosa. La de Santa Llúcia, la més antiga, es celebrava almenys des del 1495 i la de Sant Vicenç almenys des del 1600. La primera començava el 13 de desembre i acabava el 15, i la segona començava el 22 de gener i acabava el 24.
La primera va lligada a l’origen de la capella de Santa Llúcia, que es va fer el 1547 i es feu per concessió del senyor de Taradell i la segona per privilegi del rei Felip III. La primera era de bestiar menut i aviram i mercaderies, la segona de tota mena de bestiar gros i molt concorreguda per tota la comarca.
Els dies de les fires moltes cases feien de fonda i per això pagaven un tribut especial a l’ajuntament. Eren dies de gatzara, músics populars, virolles, rifes de carn i de trobada de gent. La de Santa Llúcia era la més íntima o popular, la de Sant Vicenç era la més important per l’assistència de forasters i de mercaders. La primera tenia per centre els volts de la capella de Santa Llúcia i la segona la plaça major i sobretot la plaça de les Eres.
Són moltes les historietes i anècdotes de les fires, sobretot de la “qualitat” dels hostals i dels murris o xarlatans que les seguien. Eren també dies de festeigs i trobar nova parella.
Antoni Pladevall i Font