El dipòsit d’aigua de Can Costa i Font

Avui el dipòsit d’aigua de Can Costa, com diem abreujant el nom, s’ha convertit en un símbol de quan Taradell era una vila industrial, capdavantera molt temps en l’art tèxtil.

És ja conegut i estudiat que Bonaventura Costa i Font, un important industrial que tenia també una gran fàbrica a Barcelona, al Poble Nou, l’any 1941 va comprar la fàbrica de Frederic Puigmartí, que funcionà entre el 1929 i el 1935 i que durant la guerra civil fou convertida en taller del camp d’Aviació del Pla de Balenyà. La fàbrica es va construir molt ràpidament entre el 1941 i el 1943, començant amb 33 treballadors i arribant a 120 el 1946. Repartits en dos torns que feien anar sense gairebé deixar reposar els seus tallers plenament automàtics, l’inici de la crisi del tèxtil feu que la deixés la societat Costa i Font el 1980 i continués des del 1982 com a Teixits Taradell S.L. fins a plegar definitivament el 1991. Després de problemes i embargaments, el 1996 l’adquirí l’Ajuntament de Taradell, que la convertí en el present Centre Cultural, inaugurat el 1999.

La Fàbrica Costa i Font és un magnífic exemplar d’arquitectura, que segueix el model de les indústries de ferro, formigó i vidre, que popularitzà Alemania, poc abans i després de la desfeta del 1945 i que seguiren arquitectes catalans, com Francesc Mitjans i Miró, que el 1947 començà la nova fàbrica de Bonaventura Costa i Font, del Camp de l’Arca de Barcelona.

Per a la fàbrica que necessitava força aigua, aleshores no molt abundant a Taradell, i per això es construïren dos pous a llevant de la fàbrica, que donaren molta aigua, i que es dipositava en el magnífic i esbelt dipòsit de pilastres i forjats de formigó, construït el 1942. De prop de 30 metres d’altitud i capacitat per a 70.000 litres d’aigua; dipòsit que algunes vegades havia donat aigua a la població, quan aquesta escassejava.

Avui dia no té aquest funció, però si que serveix per miranda, lloc per antenes de repetició o de comunicació, com el Wi-Fi municipal, com abans ho havia estat de la sirena o “pito de Can Costa”, amb el qual es convocava els treballadors de la fàbrica.

Al gener de 2008 l’Ajuntament de Taradell va declarar-lo Bé cultural d’interès local.

Antoni Pladevall i Font