Dels molins de vent del Quixot a les Torres de la MAT

“Els nostres protagonistes descobreixen trenta o quaranta torres d’alta tensió que hi ha en aquesta zona entre Seva i Taradell. El Senyor Quixot li diu al seu escuder: l’aventura va guiant a les nostres coses millor del què podríem desitjar; perquè no veus allà, amic Sancho Panza, quaranta o pocs més gegants amb qui penso tenir una batalla i arrencar-los a tots les vides i amb els quals, despullats, començarem a enriquir-nos? De quins gegants parla? li pregunta Sancho Panza. D’aquells que pots veure allà, respon el seu amo. Miri vostre mercè, va respondre Sancho Panza, que aquells que allà veiem no són gegants, sinó les torres de la MAT. I el Sr. Quixot contesta: No estàs acostumat a això de les aventures, ells són gegants i si tens por, aparta’ t d’aquí i posa’t a resar mentre jo me’n vaig a cap a ells. I dient això, pica els esperons de Rocinant, el seu cavall, sense escoltar els crits que el seu escuder feia, dient-li sense cap dubte, que són les torres de la MAT i no gegants aquells a qui anava a envestir”.

Perdoneu aquesta parodia, però és que cada vegada que veig una torre de la MAT em ve a la memòria aquest capítol de l’obra de Cervantes en el qual el protagonista veu uns molins de vent que es pensa que són gegants i els ataca. Per un moment imagineu-vos l’escena. Potser la comparació que he fet no és bona i la meva imaginació està a l’alçada del personatge, però l’escena en sí és divertida.

Va ser el 2007 quan a Taradell van començar a construir les primeres torres de la MAT que travessaven tot el terme i destruint una part de la bellesa del nostre poble com és el paisatge. Des de Puig-Grifó, des de l’Enclusa, des de Goitallops i des d’un llarg etcètera de llocs es poden veure aquestes immenses torres que travessen des de Seva i s’enfilen cap a Sant Julià. I t’hi pots posar al costat i pots veure que són gegants. Taradell va lluitar perquè no es construïssin. Va aconseguir que no afectessin a cases particulars, però no va poder evitar que el traçat final acabés destruint el paisatge, el nostre paisatge: un total de 3.350 metres. El poble i l’Ajuntament es va mobilitzar, però Red Eléctrica d’España va passar per alt totes les queixes. Ara han pagat una compensació. Una quantitat econòmica important que, tot i que no deixa de ser benvinguda, no ens hem d’oblidar del què aquesta obra ha significat, significa i significarà per Taradell. Als nostres ulls i per damunt dels arbres hi sobreeixiran  aquestes torres . A banda del fort impacte ambiental i paisatgístic que comporten, s’ha de destacar els efectes negatius que generen els camps electromagnètics i que poden afectar a la salut dels éssers vius.

“I el Sr. Quixot estava tan ferm en què eren gegants, que ni escoltava els crits del seu escuder, ni veia , en trobar-s’hi ben a prop, el què eren i a més, anava dient ben alt: no fugiu covardes i vils criatures, doncs un sol cavaller és qui us envesteix. Llavors però, una descarrega elèctrica va fer caure a terra, ferit de mort, el Sr.Quixot”.