Encara el 8 de març

Tenim molta feina a fer arreu. Ens agradaria més ignorar-lo, però encara ens convé celebrar el 8 de març. Com a recordatori d’una tasca pendent, a favor d’un món més just també per a la meitat de la humanitat. Quan arriba aquesta data recordo sempre les queixes dels redactors, homes evidentment, a qui els encomanava propostes per l’edició del Dia Internacional de la Dona. Unànimament sempre remugaven, una altra vegada? Sí, un any més i no ens en cansarem fins que tinguem ben assumida la igualtat de gèneres. Encara estem a mig camí.

Com escrivia M. Aurèlia Capmany “el món en què vivim és forjat per la meitat de la humanitat, masculina. I el cas és que no ens acaba d’agradar. Sempre és lícit suposar que en un món on col.laborés TOTA la humanitat faria aquesta més humana, per tant més responsable i més lliure”. I afegiria jo “i més justa”.

Us escric des d’Indonèsia. Un país emergent d’un continent on la justícia per la dona passa per qüestions tan fonamentals com el mateix dret a néixer –encara es fan avortaments selectius per sexe a la Xina i l’Índia-; a créixer sense discriminació –menjant i treballant igual nens i nenes-; a estudiar segons les aptituds –i no segons les necessitats d’ingressos de la família per la qual és més fàcil col.locar una nena de mainadera o criada-; a poder treballar amb uns salaris dignes i en feines qualificades… Malauradament la pobresa encara és més femenina.

Al nostre petit país els avenços són destacables. En el procés català veiem com dones ben diferents han pres la iniciativa, no tan sols de proposar, sinó de fer i treballar en la construcció d’un món millor. Hi ha qui assenyala que la dona ha estat la que ha decantat el catalanisme cap a l’independentisme. No ho sé. Però Carme Forcadell al capdavant de l’ANC; Muriel Casals al front d’Òmnium Cultural o Teresa Forcades amb el Procés Constituent, són exemples clars de treball sense discriminació, amb una generositat encomiable. A l’àmbit municipal regidores a qui es valora en funció de l’eficiència i no pas del seu gènere. I lloable és la capacitat de convocatòria de l’Associació Som Dones per aconseguir integrar dones d’orígens geogràfics, socials i generacionals molt diversos.

Haurem de seguir alerta. Les noves generacions poden obviar d’on venim i creure’s que està tot guanyat o bé poden seguir models que semblaven superats i que, per la cultura de masses, han retornat. Per això convé tant que àvies o mares expliquin vivències discriminatòries que ara són increïbles. Que per treballar es necessités permís del marit, igual que per treure’s el carnet de conduir o per obrir una llibreta d’estalvis i, ja no diguem, aconseguir el passaport. Ara a Europa està provat que als mitjans de comunicació hi ha menys estereotips envers la dona –encara que, en contrast, hi ha una imatge més sexualitzada per perseguir l’audiència-. Però que ha millorat l’actitud de desconfiança envers la seva capacitat i potencial. No podem deixar perdre aquest pas.