Carles Riba i Taradell

Sovint associem patrimoni a les cases, edificis singulars i construccions amb cert valor. Però a Taradell també podem reivindicar un patrimoni cultural. En aquest cas vinculat a la literatura. I Taradell pot vanagloriar-se d’haver estat lloc d’estada de dos monstres de la literatura catalana i de diversos escriptors que hi han tingut certa relació que us presentarem en diversos articles.

Avui em centraré en el poeta i humanista Carles Riba (1893-1959), que feu una breu estada al nostre municipi entre els anys 1947 i 1948. Juntament amb la seva muller, la també poetessa Clementina Arderiu, va estiuejar i viure durant alguns caps de setmana a can Llogari Madriguera, situat a la Plaça d’en Gili, número 1. Ocupava un dels quatre pisos d’aquesta casa.

I qui és Carles Riba? Doncs bé, està considerat un dels poetes més importants de la literatura catalana i que, entre d’altres, va influir a J.V. Foix o Pere Quart. La seva obra més destacada és ‘Les Elegies de Bierville‘. Compta amb set llibres publicats i un d’inacabat on fa referència constant a temes com l’amor, la religió, la pròpia identitat i l’exili.

Sembla ser que a Taradell hi va fer estada perquè la seva filla, Eulàlia, tenia una salut delicada i li van recomanar. Durant la seva estada a Taradell va aprofitar per corregir les galerades de la seva segona versió de l’ ‘Odissea‘ d’Homer, que va traduir del grec en versos catalans.

En la publicació el 1991 en tres volums de la correspondència de Carles Riba, recollida i anotada per Carles-Jordi Guardiola, hi ha sis cartes (en el segon volum) on Taradell hi surt esmentat o n’és el lloc d’escriptura.

L’estada de Carles Riba a Taradell era poc coneguda i va passar força desapercebuda fins que el 1992 Miquel Vilardell i Molsosa va fer-ne un petit article per la revista de la Festa Major. Cal indicar que Riba havia tornat de l’exili a França el 1943 i la seva fesomia era poc coneguda per la gent en una època amb pocs mitjans de comunicació. Tot i això tres testimonis donen constància de la seva estada:

– Maria Casanovas i Vilardell assegurava en un article d’Antoni Pladevall i Arumí que a Carles Riba li deien “El senyor Carles”. I afirmava “assegut en un pedrís de la casa del davant de can Madriguera, es treia un bloc petit de la butxaca i es posava a escriure”.

– Antoni Pladevall i Font deia que “la Clementina Arderiu corregia i opinava sobre poemes que escrivia Marcel·lina Serra”.

– Maria Carme Pujol i Boix, la propietària de can Madriguera, destacava que “tots eren molt discrets i educats”.

També ens dóna constància de la seva estada dos volums de la seva correspondència on hi podem trobar una carta del 4 d’agost de 1947 adreçada a Joan Triadú a qui li diu que “serà benvingut a Taradell qualsevol dia que li plagui”. I, més endavant, el 6 de setembre del mateix any li torna a adreçar convit fent referència a una expressió molt singular: “Sí, taradellejo, encara: en tenim per aquest mes i el que ve”.

Finalment, cal recordar que el 1994 amb motiu del centenari del seu naixement a Taradell es va fer un acte amb la participació del crític literari Joan Triadú, l’editor Carles-Jordi Guardiola i el poeta Jaume Medina. També es va descobrir una placa commemorativa a la façana de can Madriguera (també conegut com can Pujol).

Per acabar, només us transcric una reflexió que Carles Riba escrivia el 1923 i que m’ha agradat, ara que reivindiquem tant la nostra identitat:

“A la suficiència tan catalana de donar-ho tot per fet i aconseguit, succeeix una altra forma de suficiència, no menys catalana, de creure que encara ho tenim tot per començar”

Joan Morcillo Vivet

Bibliografia:

– “Carles Riba. Antologia poètica” – Els llibres de l’Óssa Menor. Edicions Proa – 1980. Pròleg de Joan Triadú

– Article “Carles Riba a Taradell” – Antoni Pladevall i Arumí. A la revista de Festa Major de Taradell de 1994

– Article “Elogi del gènere epistolar” de Miquel Vilardell i Molsosa. Programa Festa Major 1992