Nadia Ghulam, afganesa i una de les autores del llibre ‘El secret del meu turbant’, va ser aquest dijous al vespre a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. La xerrada formava part dels actes per commemorar el Dia internacional de la dona. Davant d’una quarantena de persones, Ghulam va explicar la seva vida i la situació de les dones a l’Afganistan.
Nadia Ghulam va explicar com amb vuit anys una bomba li va desfigurar la cara i va estar dos anys a l’hospital. En sortir, tot havia canviat. Governava el règim dels talibans, la seva casa s’havia cremat, havia mort el seu germà i el seu pare, com a conseqüència de tot plegat, patia una malaltia mental. Per això, durant vuit anys es va vestir d’home per poder treballar i mantenir la família. “No pensava que durés tants anys. Va durar 11 anys, cada dia pensant que demà podria tornar a ser la Nadia”, va afirmar.
Actualment, té 28 anys i ja en fa set que és a Catalunya. Hi va arribar de la mà de l’associació Ashda per fer un tractament de cirurgia plàstica de les ferides patides de petita. Aquí va ser acollida per una família catalana i va decidir escriure el llibre de la seva vida perquè “em vaig adonar que la gent només coneixia els talibans, la guerra, el burca, en Bin Laden… de l’Afganistan, però no la gent, les dones, els nens que volen la pau”.
Referent a l’actual situació de la dona, Nadia Ghulam va explicar que “ara les dones poden treballar i estudiar, però no tenen seguretat. Els pot passar qualsevol cosa”, sobretot als pobles lluny de la capital, Kabul. I pel que fa al burca va destacar que “no és obligatori, però moltes dones el porten per seguretat o pressió social”.
Al final de l’acte es va inaugurar l’exposició ‘Esportistes de l’UVic’, que es pot visitar al vestíbul del Centre cultural Costa i Font, i es va llegir el manifest institucional.
Necessitem moltes Nadies per entendre realment el què està passant a l’Afganistan?
Els periodistes tenen molta feina encara per fer, però…..i nosaltres?
Hem d’ajudar a la Nadia en la tasca de divulgar la realitat i defensar els drets més elementals de les persones.
Endavant Nadia!! I gràcies per apropar-te a nosaltres!
Interessant xerrada per ser conscients que sovint tenim una qualitat de vida i uns recursos a l’abast que no valorem prou perquè creiem que tothom té els mateixos.