La Plaça de les Eres

La Plaça de les Eres és la plaça central de Taradell. Situada entre el carrer Sant Sebastià i el carrer de la Vila, la seva centralitat s’explica perquè es troba al costat de l’Ajuntament i estava delimitada a la part superior pel camí de Dalt (carrer Sant Sebastià) i a la banda inferior pel Camí de Baix (carrer de la Vila). Dos carrers amb molt protagonisme pels taradellencs. Tot i això, aquesta centralitat podia ser discutida per La Plaça que es va crear primer (cap al segle XIII) al voltant de la Sagrera i el camí de Vic.

Origen del nom

Segons el llibre Els carrers de Taradell de Salvador Solagran, l’origen de la plaça data del segle XVI o XVII. Mentrestant, en un article de mossèn Joan Vilacís a la revista Taradell, s’explica el perquè del nom de la Plaça de les Eres. Taradell s’aixeca sobre una zona pedregosa i rocosa. Els llocs on la pedra era força plana, es feien servir com a eres. La Plaça de les Eres va prendre el nom pel fet que era l’únic lloc del poble on s’hi podien fer més d’una batuda de sègol o fajol a la vegada. Les altres eres de Taradell eren més reduïdes. Per això, es va dir “Les Eres”, tot i que popularment també era conegut com a les “Ayeres”, ja que col·loquialment es feia servir la paraula “ayera” en lloc de “era”. Aquest topònim està documentat des de 1539.

Al llarg dels anys la Plaça de les Eres no va evolucionar massa perquè, més aviat, era un lloc de pas. D’una banda, connectava el camí ral que venia de Seva amb la carretera de Vic passant pel camí de Baix (actual carrer de la Vila) i la Plaça. Allà connectava amb el camí ral procedent de les valls, que passava pel carrer de Dalt (actual carrer Sant Sebastià) i carrer de Vic.

La primera remodelació

El primer projecte o pensament per millorar la Plaça de les Eres no va arribar fins al voltant de 1925. En aquesta data va ser quan es va obrir el Passeig Domènec Sert. Aquesta nova via va a passar a absorbir el trànsit del poble, aprofitant que ja existia la carretera Balenyà. I és que la Plaça de les Eres com a tal no era ben bé una plaça. Antigament la zona havia estat ocupada per un grup de cases i un cobert.

El 16 d’octubre de 1935 l’Ajuntament de Taradell proposa urbanitzar-la fent l’enderroc previ de les cases del centre. Però amb l’esclat de la Guerra Civil, la iniciativa queda aturada i no se’n torna a parlar fins a finals de 1942. Finalment, el projecte, redactat per Joan Masferrer i Pladelsala, s’aprova el 1943.

Però, llavors surt un altre contratemps. No hi va haver acord amb els propietaris de les cases i l’Ajuntament va iniciar l’expropiació forçosa. El procés va ser molt lent. Al 1959 es va aplanar un tros de carrer, es van modificar algunes voravies i es va començar a pensar en construir finalment una plaça amb cara i ulls.

Fins a l’agost de 1964 no es va acordar enderrocar l’última casa que hi quedava, la de can Pallot. Només es va deixar el pedró que el 1860 s’havia aixecat davant de la casa. De fet, l’enderroc es va acabar pocs dies abans de la Festa Major i a corre-cuita es va aplanar la zona per poder-hi ubicar l’envelat.

Però, cal fer esment que la runa de l’enderroc va restar abandonada a la zona fins al 1971. Llavors és quan van començar les obres per aplanar i engrandir la zona (maig o juny de 1971). Es va treure la font pública que datava de 1914, es van construir els murs de contenció de la terra, les voravies i les escales i els parterres. També s’hi van plantar uns pins i alzines i s’hi van posar uns gronxadors al costat nord. I un sortidor al peu del nou Pedró de la Creu. Finalment, es va inaugurar el 24 d’agost de 1971.

Els noms de la Plaça de les Eres

No sempre s’ha conegut aquest espai amb el nom de Plaça de les Eres. Antigament també havia rebut el nom de la Plaça del Pedró, perquè des del segle XVI hi havia un pedró amb la creu del terme. Quan es va acabar la Guerra Civil es va canviar el nom pel de Plaça del Requetè de Nostra Senyora de Montserrat.

El motiu era que es tractava d’un homenatge al terç carlí que va participar durant la Guerra Civil en el bàndol del general Franco. El requetè era una organització paramilitar del carlisme (moviment molt conservador a favor de restablir els Borbons al tron d’Espanya) creada a principis del segle XX. El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat era l’únic dels 41 terços que estava format per catalans, exiliats de la zona republicana. Aquests terços van tenir un protagonisme durant la Guerra Civil assolint nombroses victòries pel general Franco.

El nom de Plaça de les Eres es va restablir el 23 d’octubre de 1979 ja en democràcia.

Última remodelació

El 1987 es va projectar una nova remodelació que es va inaugurar al febrer de 1988. La part central es va omplir amb terra de sauló, mentre que al perímetre s’hi va posar una zona arbrada i al lateral nord una glorieta. Més al nord oest s’hi va fer un petit parc infantil (que ja no existeix). Des del gener de 1982 s’hi fa el mercat setmanal, tot i que durant un període aquest mercat es va fer a l’aparcament de la Carpa.

Joan Morcillo Vivet