Àngel Roset, un taradellenc a Nova Zelanda

A l’altra punta del món, a Nova Zelanda, hi viu un taradellenc: l’Àngel Roset. Treballava en la planxisteria familiar de Taradell, però fa set anys ho va deixar tot i va marxar a més de 19.000 quilòmetres de distància. Actualment, viu a l’illa nord de Nova Zelanda, a la ciutat d’Auckland, en un barri tranquil anomenat Milford. Està casat amb la Rachael i té un fill, en Lachlan de 4 anys, que “és mig kiwi i mig català”. Parla català, anglès i entén el castellà, ja que a casa l’Àngel li parla en català i amb la seva dona parlen en castellà.

Completament adaptat a la cultura neozelandesa “gràcies a una família i amics que han fet de la meva estada a Nova Zelanda una gran i bonica experiència”, l’Àngel fa un parell d’anys que practica el kung-fu. “A Nova Zelanda hi ha molta cultura per cuidar la salut i fer esport, sempre veus gent corrent, amb bici…”, assegura.

L’Àngel i la seva família viuen en una casa de fusta amb un bonic jardí verd, ja que “els pisos i els edificis alts estan quasi tots al centre de la ciutat”. La vida a Nova Zelanda és molt tranquil·la “si vols, encara que jo, com a bon català i com diria en Guardiola, em llevo molt d’hora, molt d’hora i treballo molt”, explica. Així, juntament amb la Rachael tenen un negoci de reparació i pintura de plàstics, xapa i pintura de cotxes, amb deu treballadors.

També comenta que a través de facebook té contacte amb altres catalans, ja que formen part de la pàgina “Catalans a Nova Zelanda” i que “potser algun dia tindrem un casal”.

Avui coneixerem com es veu Taradell des de Nova Zelanda.

– Com es veu Taradell des de Nova Zelanda?

Molt lluny i petit, però ric en tradicions, cultura i història.

– Què és allò que enyores o trobes més a faltar de Taradell ?

El pare, la mare, la germana i la resta de la família i amics, per descomptat. De vegades és trist pensar que la vida passa i et perds moments importants amb aquesta gent. Festes de família i sopars amb amics, són sempre el que més pena em fa perdre’m.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

Són uns quants, però els que més són l’escola Sant Genís i Santa Agnès i el camp de futbol de la UD Taradell, perquè, juntament amb la família i amics, han estat la causa que tingués una fantàstica infància i educació. Molts bons records.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

Els Reis i el tió, són el millor, m’encanten. Per cert, a casa a Nova Zelanda també caguem el tió. També les festes de carnaval i les del Maricel.

– Un record de petit?

Amb els pares, la Ita i les famílies Roca, Soler, Calm, Homs i Blancafort. Fent viatges a la platja, excursions a la muntanya, compres a Andorra i, sobretot, esquiar els diumenges escoltant en Llach, i amb un jersei de llana que picava de collons. Fantàstic.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Que és un poble al cor de Catalunya, tranquil, amb bona gent, amb bons llocs per menjar ,amb bones vistes al Montseny i els Pirineus i, sobretot, els dic que no som Espanya i que parlem una altra llengua que és el Català.

– Què exportaries de Nova Zelanda cap a Taradell?

Els Pies, són com unes petites empanades gallegues, per una persona, normalment farcides amb les més increïbles i bones barreges que et pots imaginar, ja siguin dolces o salades. Mmm…. boníssimes.

– Quant val un cafè i algun altre producte característic de Nova Zelanda?

Un cafè val uns 2,80 euros, però normalment estan molt complerts, treballats i bons.

Un litre de llet val 1,50 euros, però quasi sempre és fresca, molt poca en tetrabrick.

Ah, per cert, molt important. El preu d’una cervesa en un bar és de 3,50 euros, estil Estrella, o sigui, impossible de fer el Birracrucis.

– Una tradició o fet que et va sorprendre de Nova Zelanda?

La Haka que fa l’equip de rugbi els All Blacks (ball tradicional d’origen maori que acostuma a veure’s abans de cada partit de l’equip nacional de rugbi de Nova Zelanda) i que ara també copia el meu fill, en Lachlan, quan estem davant la tele. Em posa la pell de gallina.

És impressionant tenir la sensació de tenir un equip nacional que portes al cor i juga en copes del món, olimpíades, etc, Espero que un dia Espanya ens deixi ser lliures i tots puguem tenir la mateixa sensació amb Catalunya. Bé, i si no ens deixen, també. Sempre dic que sóc 50% kiwi (popularment als neozelandesos se’ls coneix amb el sobrenom de kiwi) i 50% català.

– A quin lloc de Nova Zelanda portaries un visitant?

A Milford Sound segur, però hi ha molts llocs, és impressionant. És un país molt verge i amb llocs molt remots encara. Té els millors paisatges que he vist mai i la seva gent és encantadora.

– Tornaràs a Taradell?

Mai dic mai. Tornar per sempre ho veig molt difícil. Temporalment segur que tornaré si els pares o la germana es posessin molt malalts. També pot influir molt si Catalunya mai és independent. No m’agrada està lligat a unes normes i cultura d’un país amb qui no m’hi identifico, i menys treballar per ells. O si crec que puc ser útil a Catalunya.

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Comunitat.

Per acabar ens aconsella aquest vídeo per conèixer exactament què ofereix Nova Zelanda: