Festa de l’Homenatge a la Vellesa

L’Homenatge a la Vellesa és una de les festes més tradicionals de Taradell. A partir del llibret que es va editar coincidint amb el seu cinquantenari i d’un article publicat a la revista de Festa Major de 1976, aportarem detalls dels seus orígens i evolució.

Es tracta d’una festa que va néixer el 19 de maig de 1955, coincidint amb la festivitat de l’Ascensió. Segons sembla, a la comarca d’Osona ja es celebraven homenatges d’aquest tipus i molts taradellencs hi havien participat com a convidats per familiars. Així, es va plantejar a mossèn Jaume Mugosa la possibilitat de celebrar la festa a Taradell i ràpidament s’hi va avenir. Amb el suport de l’Ajuntament de Taradell, entitats del poble i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Vic, es va constituir el Patronat de la festa. Aquest estava integrat per l’alcalde i el rector, com a presidents d’honor, i Carles Pagès i Saqués i Rosa Pladevall i Riera, com a presidents efectius.

En aquell primer moment es va decidir que a l’Homenatge hi podien participar tots els avis de Taradell que tinguessin 75 o més anys. Així, en la primera festa celebrada el 1955 hi van participar 18 homes i 39 dones. Actualment, hi participen uns 170 avis.

Detalls de la festa

Ja des de bon principi la festa consistia en una cercavila dels avis homenatjats amb una orquestra (solia ser una de les dues del poble que s’alternaven). Des del davant de l’Ajuntament, llavors, es sortia en comitiva cap a l’església on es celebrava una missa. La desfilada cap a l’església es va fer fins l’any 1989. Des de llavors, l’orquestra continua fent la cercavila, però el lloc de trobada és davant de l’església.

També era destacable que els carrers del poble s’adornaven amb domassos, vànoves, plantes i flors. També hi havia el costum de plantar un arc de triomf als Quatre Cantons (davant de Can Quel), que més tard es va plantar al peu de l’escala de l’església.

Des de la primera edició durant la missa també es feia l’ofrena del pa i el vi, que sempre ha anat a càrrec de l’avi i l’àvia de més edat, que són els Padrins d’honor. El 1955 van ser-ho Martí Orra i Serra i Margarida Parés i Padrós. Als primers anys també era preceptiu que les dones entressin a l’església amb la seva mantellina negra, mentre que les padrines acompanyants lluïen una mantellina blanca. Aquest costum, però, a la llarga es va anar abandonant.

Un cop acabada la missa, es feia un petit homenatge al Cine Centre on a cada homenatjat se li lliurava un donatiu en metàl·lic (el primer any era de 200 pessetes), que es va deixar de fer el 1990. També es feien els parlaments i hi havia actuacions. Però arran de l’incendi del Centre Catòlic aquesta part d’actuacions ara es fan a l’església o durant el dinar.

En els primers anys, el dinar tenia lloc a l’Hostal Rosa, o al Saló Mar-i-Cel si el primer estava tancat (actualment es fa al Centre cultural Costa i Font). Des del 25è aniversari durant el dinar es lliura la insígnia de l’Homenatge a la vellesa als avis que hi participen per primera vegada.

A més, la festa sovint es completava amb alguna actuació teatral de tarda que feia la companyia d’Art Teatral de Taradell, on els avis homenatjats hi podien assistir de franc. O l’Esbart feia alguna vetllada a la Plaza del 2 de Febrero. També cal destacar que el 1958 es van organitzar uns Jocs Florals infantils o que amb motiu del 25è aniversari de l’Homenatge es va muntar un envelat davant de l’església, on van actuar la Marina Rossell, la Família Picarol, el Cor Madrigal i es van celebrar altres actes i conferències.

Cal destacar que en el 50è aniversari de l’Homenatge a la Vellesa es va organitzar un acte institucional, una exposició fotogràfica, l’obra de teatre “La importància de ser Frank” a càrrec de Gottic Teatre, a banda de la festa amb la participació del Cor Parroquial, la Coral Arpa, l’Esbart dansaire Sant Genís i els col·legis Sant Genís i Santa Agnès, Les Pinediques i El Gurri.