Joan Oliver (Pere Quart) i Taradell

Un dels escriptors més vinculats amb Taradell, sens dubte, ha estat Pere Quart. Tinc la impressió que, a banda d’uns pocs taradellencs, no vam ser conscients de la seva vàlua literària fins alguns anys després de la seva mort. Potser perquè el seu aspecte tampoc convidava molt a ser proper (impressió totalment subjectiva).

Encara ara recordo la seva espessa barba blanca i les ulleres fosques. Durant molts anys va estiuejar al carrer Sant Sebastià, tocant a casa de la meva iaia. Concretament, al primer pis del número 23. Segurament mentre jo xutava la pilota contra alguna paret del carrer, ell escrivia. Crec que algun cop ens havia mirat amb mala cara. Espero no haver molestat.

De fet, va estiuejar a Taradell des de 1975 a 1985, fins al darrer estiu que va viure, ja que va morir el 20 de juny de 1986. Durant aquest període va escriure l’obra “Quatre mil mots” (1977), feta íntegrament a Taradell. També aquí està datat el poema “Romanço herètic de carrer”.

Em va costar molt trobar l’obra “Quatre mil mots”. De fet, no n’hi ha cap exemplar en les biblioteques d’Osona (excepte a Roda de Ter i exclòs de préstec). Al final en vaig trobar referències en un llibre del seu familiar Ignasi Riera titulat “Joan Oliver/Pere Quart. L’inventor de jocs”. Només transcric uns aforismes del poema “Als lacais pòstums” que descriu l’actitud cívicopolítica de Pere Quart i que em van agradar especialment:

“Ningú no bastirà la seva casa
damunt fonaments fluixos.

Cap arbrissó no esdevindrà un bon arbre
si té les rels podrides.

Mai no emprendrà la nau una singlada
si abans no lleva l’àncora.”

“Quatre mil mots” va ser un dels llibres més apreciats per Pere Quart. En una carta el 28 de setembre de 1982 al crític literari Lluís Marfany li confessa: “Passo a Quatre mil mots, el llibre més treballat i el que estimo més…”.

Cal destacar que l’any 1979 va escriure el poema “Democràcia i urani” dedicat a l’alcalde Joan Reig i a Josep Autonell. No consta en cap obra, ja que el va escriure per un acte contra una empresa nord americana que volia extreure urani a les Guilleries.

Aproximació a la seva figura literària

Joan Oliver (1899-1986), que feia servir el pseudònim de Pere Quart (Pere perquè era el seu segon nom de la partida baptismal i Quart perquè era el quart entre molts germans), és considerat una de les figures cabdals de la literatura catalana. Poeta, periodista i satíric amb vinculacions noucentistes, fins i tot és considerat per alguns un dels cinc poetes més importants del segle XX.

Nascut a Sabadell, va començar a escriure tardanament. Provenia d’una família de la burgesia industrial i va estudiar Dret. El primer llibre va ser un recull de contes “Una tragèdia a Lil·liput” el 1928. El seu segon llibre ja va ser de poesia “Les Decapitacions” (1934) i ja s’hi va dedicar de forma professional i va encetar un període amb versos crítics a la seva pròpia classe.

A partir del 1936 esdevé un dels autors més actius en la lluita antifeixista. De fet, es considera que ideològicament era nacionalista i d’esquerres. Al febrer de 1939, però, ha de marxar a l’exili. Primer un any a França i després a Amèrica del Sud (Buenos Aires i Santiago de Xile). Sobreviu a base de traduccions, col·laboracions a la ràdio i premsa i una petita impremta. Torna el 1948, i després de dos mesos i mig a la presó, passa penúries i viu de col·laboracions literàries en castellà. Entra en contacte amb una sèrie de joves estudiants i llicenciats vinculats al moviment antifranquista i inicia aquesta resistència amb multitud d’actes literaris. També incorpora un cert pessimisme en la seva obra davant la situació del país.

De fet, la seva obra poètica compta amb la mort com un dels temes constants. També parla molt de conceptes com la pàtria o la religiositat. I destaca, sobretot, per un llenguatge molt ric. A més, considerava la seva poesia com una arma de combat. Al 1970 se li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i comença a escriure a la revista Serra d’Or.

Actes pel centenari del seu naixement

Tot i que a l’agost de 1981 se li va fer un homenatge a la discoteca MariCel de Taradell, el reconeixement més important que va rebre va ser amb motiu del centenari del seu naixement.

A Taradell entre el novembre de 1999 i el juny de 2000 es van fer molts actes per celebrar l’efemèride. Entre altres, el 27 de novembre de 1999 es va descobrir una placa a la casa on estiuejava amb la presència de la seva filla, Sílvia Oliver.

Una comissió integrada per Francesc Xavier Albert, Josep Autonell, Joan Brussosa, Josep Ramírez, Lluís Rovira i Miquel Vilardell es va encarregar d’organitzar la conferència “Pere Quart, poeta en terra de naufragis” de l’escriptor de Sabadell Antoni Dalmases, una taula rodona “Vivències i records” amb Sílvia Oliver, Josep Autonell, Joan Reig, Jordi Sarrate i Antoni Pladavell i Arumí. En teatre es va posar en escena “Això guixa” amb Montse Guallar i Ignasi Riera, i “Allò que tal vegada s’esdevingué...” de Joan Oliver a càrrec de Tint Taradell Teatre. I “Arrenqueu-vos la bena” de Lluís Rovira a partir de textos de Joan Oliver i a càrrec de Gottic Teatre.

En una entrevista el 1979 a la revista local “Mont-rodon” diu: “Taradell fou per a mi una elecció fortuïta. N’estic ben content. Aquí vaig escriure gairebé totalment el meu llibre Quatre mil mots. Aquí he fet bones amistats”.

Joan Morcillo Vivet

Bibliografia

Article “Elogi del gènere epistolar” de Miquel Vilardell i Molsosa. Programa Festa Major 1992

Article “Deu anys sense Joan Oliver-Pere Quart” de Lluís Rovira i Masnou. Programa Festa Major 1996

Article “El taradellejar de Joan Oliver/Pere Quart” a la revista Serra d’Or (febrer 2001)

Llibre “Joan Oliver/Pere Quart. L’inventor de jocs” d’Ignasi Riera