Tancat per vacances

Els anys passen tan ràpid com els cursos escolars. Quan era petita tenia la sensació que un any era un espai de temps etern; ara que sóc gran m’adono que els espais de temps varien en funció de l’edat. Els cursos escolars, igual que els anys, passen que no els veus, però sí que els vius. Vivim cada dia al màxim, aprenem cada dia que passa i compartim el més preuat que tenim: el coneixement. Avui en diuen competències, ahir eren continguts i demà s’anomenaran d’una altra manera, però el que mai canviarà és el saber explicar i el saber escoltar. Aprendre vol dir ser capaç d’introduir nous coneixements o enfortir els que ja tens. Aprendre no és recitar, ni memoritzar sense sentit. Aprendre, una paraula que ens agrada i ens il·lusiona a grans i petits. Segurament, els mestres tenim la gran sort que la franja d’edat entre petits i grans desapareix i aprenem constantment.

Un any més, tanquem les portes d’un curs i en preparem un altre amb la mateixa il·lusió que cada any. Ja podem entreveure nous projectes, nous reptes, noves organitzacions i, fins i tot, noves trobades d’intercanvi pedagògic. Un nou curs escolar tenim a punt de començar. Les àrees, la distribució horària o les proves externes seran, segurament, el punt de mira. Incerteses que només s’aniran aclarint a mesura que avanci el nou curs escolar. I mentrestant potser sí que ens toca dir allò de tancat per vacances.