La Festa Major de Taradell (1a part)

Taradell ha celebrat sempre la Festa Major el dia del seu patró Sant Genís d’Arles, de la Provença. Genís era un jove notari que es preparava per batejar, quan li va arribar la notícia que Dioclecià havia manat perseguir i acabar amb els cristians, era això vers l’any 304. Ell va voler avisar els cristians de l’altra banda del riu Ròdan, cosa que va fer nedant, però arribant a la vora fou pres i torturat i decapitat. El martiri fou el seu baptisme.

Aquest sant esdevingué molt popular i com que la restauració de Catalunya vingué de la part francesa el seu culte s’estengué molt aviat a la Catalunya vella o comtal de manera que entre esglésies, monestirs i capelles ni hagué més de quaranta en el sector de la Catalunya vella.

A Taradell era patró de l’església almenys des de 950 i en el seu setial ha tingut dues esglésies abans de l’actual, construïda entre 1755 i 1753, mentre que el campanar és tot el que resta de l’església romànica acabada el 1076.

Pel fet d’escaure Sant Genís el 25 d’agost, Taradell no ha tingut mai temptació de canviar el dia, cosa que fan els pobles que el seu patró cau en hivern o mal temps.

La Festa Major des de molt antic tenia tres dies de celebració i sempre cal distingir entre l’aspecte oficial i el popular; l’oficial era de base sobretot religiosa: novena de preparació, gran ofici presidit per capellans del poble i rectors veïns, cants amb orquestra, goigs, processó etc. celebració que encara continua bé que molt mitigada per les crisis i creixent laïcització.

La part cívica i popular ha canviat molt més i caldrà exposar-la en altres articlets sobre les ballades, obres de teatre, concerts, envelats, parades i atraccions, avui de grans orquestres i grups de categoria. Hi ha un abisme entre els balls de flaviol i tamborí i els de les millor orquestres, entre les virolles i rifes a les parades de tota mena, com n’hi ha des de les “barques” i “voladores” als auto xoc i més variades atraccions modernes.

Antoni Pladevall i Font