La lliçó japonesa

Us imagineu una societat on els seus ciutadans siguin nets, educats, amables, eficients i, en definitiva, no pensin abans en ells que en els altres? A vegades s’ha dit allò de: “molts granets de sorra fan una muntanya”, però són pocs els que pensen així i menys els qui ho posen en pràctica. Sovint es reclama la muntanya sense intencions de posar primer el granet de sorra.

I per què dic això? Quina filosofada tinc avui per explicar?

Doncs bé, simplement és l’experiència viscuda aquest estiu. Les meves vacances van consistir en visitar Japó, un país que sempre m’havia atret i que ha passat a ser una societat que mereix tots els meus respectes i elogis.

Només us explicaré alguns exemples perquè crec que tenim moltes coses a aprendre. Ja sé que sortiran els tòpics de “nosaltres som llatins”, “som menys racionals”, “som d’una altra manera”, etc. Però sovint aquests amaguen excuses.

Entre les situacions viscudes destaca, sobretot, el fet que quasi no trobes papereres al carrer. Tot i així, contràriament al que semblaria, els espais públics estan netíssims. No hi ha ni un paper, ni una burilla de cigarreta, ni un xiclet… al terra. I tothom hi contribueix amb una actitud totalment cívica. Es guarden els papers, bosses, plàstics o deixalles per quan trobin una paperera. Sembla que exageri, però és per veure-ho.

També destaca l’actitud de no molestar als altres. Seure en posició correcta al metro o bus, no cridar, no parlar per mòbil al transport públic (no vaig sentir ni un mòbil sonant), deixar sortir abans d’entrar, cedir el pas, donar les gràcies reiteradament o parar-se a veure si necessites ajuda quan et veuen una mica perdut. Per no oblidar que t’acompanyen al lloc que estàs buscant quan els preguntes com arribar-hi en lloc de dir-te “tires per aquí, llavors per allà i més endavant ho tornes a preguntar”.

Segur que m’oblido d’altres situacions, però el cas és que són vivències que et fan reflexionar una mica. Més enllà que potser porten aquestes actituds fins a l’exageració, sens dubte penso que tenim molt a aprendre. Quants de nosaltres hem tirat algun paper o xiclet al terra? Quants ens hem aturat a ajudar algú sense que ens ho demanés? A quants ens ha sonat el mòbil en un espai públic?

Crec que, sovint, exigim moltes coses amb l’excusa que paguem impostos i, per tant, se’ns han de donar serveis amb la qualitat que considerem oportuna. No hi estic en contra. Els serveis públics han de tenir un alt nivell de qualitat. Però, penso que pagar no ens treu responsabilitat com a ciutadans. Molts serveis serien menys costosos si tots tinguéssim actituds diferents i els diners podrien ser destinats a d’altres causes o augmentar-ne la qualitat. Quants diners estalviaríem (dic nosaltres, perquè si ho paga l’ajuntament, ho paguem nosaltres) en neteja viària o en reparar bretolades si hi poséssim una mica de la nostra part? Quanta eficiència guanyaríem si la nostra actitud fos menys egoista?

Estic pensant en Taradell i ho tinc clar. No em val cap argument que estigueu pensant com a excusa perquè no en trobo cap de justificable. Potser caldria anar sumant més gent que posi el seu granet de sorra. Grans, petits i no tan petits. Començant primer per un mateix.

Per cert, els japonesos paguen menys impostos que nosaltres.