Ho diu la Llei!

Diuen que aviat els Registres Mercantils, ubicats a les capitals de “província”, gestionaran els tràmits que es fan als Registres Civils.

Ho diu la llei.

Quan haguem d’inscriure el naixement d’un fill, o d’una filla, d’un nét, o d’una néta, o de qui sigui, haurem d’anar a la secció de CONSTITUCIÓN DE NUEVAS EMPRESAS. I si d’algú de vosaltres encara tingués la gosadia de casar-se, hauria d’anar a la secció de FUSIONES DE EMPRESAS, o bé a la secció d’OPAS (ja siguin hostils o amistoses).

Això sí, quan anem a inscriure una defunció, sobre tot la nostra pròpia, haurem de buscar la secció de FINIQUITOS, CIERRES o CESES DE NEGOCIO. I si hem d’inscriure una tutela, haurem d’anar a la secció de AMPAROS, PROTECCIONES y CUSTODIAS….

No hi he estat mai a un Registre Mercantil. Però me l’imagino amb tota la retolació en castellà, amb uns senyors calbs i baixets i vestits amb camisa blanca, llacet al coll, armilla negra i “manguitos” apuntant a mà amb ploma i paper secant, dades en uns llibres enormes.

Aquesta nova equiparació de fets vitals a un mer acte mercantil, l’haurem d’agrair al ex-ministre Gallardón, que per cert, un cop dimitit, o cessat, no ha estat ni un dia a l’atur: ja ha trobat feina com assessor vitalici de la Comunidad de Madrid, amb un sou d’uns 8000 € mensuals…

No està gens malament.

Però tornem al tema dels registres.

Em sembla que la funció dels Registres Mercantils fins ara, era l’inscripció d’empreses, registre de fusions, compra i venda d’accions… etcètera, etcètera…

Ho diu la llei.

Potser el pitjor negoci serà el néixer, doncs tal i com està el pati, presentar un balanç positiu serà cosa complicada.

Si tenim la sort d’aparellar-nos amb un hereu o una pubilla amb possibles, si que ho podrem considerar un bon acte mercantil, i la inscripció del matrimoni valdrà realment la pena. Això sí, quan es tracti d’inscriure-hi la defunció, ho haurem de considerar un acte mercantil pèssim, o un fracàs absolut del negoci, ja sigui per mala gestió, per malversació o per falta de modernització. I el senyor registrador escriurà: Fulanito de Tal, cesó en su propio negocio el dia… De les tuteles, tot dependrà del perquè i del per qui.

Al llarg dels anys he pogut conèixer i visitar personalment varis registres civils i molts jutjats de pau de Catalunya i algun que altre d’Espanya.

I quan per primer cop hi he vist la fila, o la pila, dels llibres on hi consten naixements, matrimonis i defuncions, no puc deixar de pensar que en aquells vells i desgastats toms a part de la nostra pròpia història familiar, també hi ha la constància escrita de la del nostre poble i del nostre país. A voltes intueixes les vicissituds que han passat aquells vells volums amb tapa dura, escrits a ploma i amb tinta xinesa.

Consultant-los veus que a les guerres, carlinades sobre tot, algú es va entretenir a cremar-ne part. En un període de 43 anys n’hi hagué tres de guerres, i en total sumen 13 anys de batusses, destrucció i mort. Després s’intentaren reconstruir, però evidentment no es van poder recompondre tots els assentaments i ara hi ha alguns buits, i no sempre hi trobes la inscripció que busques.

Durant molts anys eren llibres que s’anaven omplint a mà. I pots veure la diferent cal·ligrafia de les persones encarregades de fer les inscripcions: algunes son inintel·ligibles, altres la tinta àcida s’ha escorregut, i la tinta fèrrica s’ha rovellat i menjat la part del paper que havia tenyit. Es poden intuir els canvis d’estri amb que s’ha escrit: la ploma sucada al tinter, la estilogràfica, el bolígraf, el retolador de punta fina, la impressora…

Pots veure-hi els canvis d’època i de règims polítics. Com les inscripcions en català són anul·lades i tornades a fer, evidentment en castellà. Com a alguns infants inscrits amb noms considerats ateus o massa llibertaris, son rebatejats sense cap rubor ni vergonya. Com divorcis dels anys de la República son anul·lats pel règim franquista, provocant situacions de bigàmia. O matrimonis civils declarats nuls, amb les conseqüències que comportava tot això.

I per qué tot això?

Doncs perquè ho deia la llei….

Alguns d’aquests llibres han arribat als nostres dies de miracle, pet atzar o per la gosadia descarada d’algú que s’hi va jugar la pell per evitar-ne la destrucció. Altres que amb el grapat d’anys que tenen, semblen escrits fa quatre dies.

A Taradell aquest llibres estan custodiats a l’Ajuntament.

Ho diu la llei.

El registre civil s’instaurà durant els anys 70 del segle XIX. Fins aleshores els registres parroquials feien aquesta funció.

Els primers toms del nostre registre estan datats l’any 1876, i a la primera pàgina hi consta : “…para rehacer o reproducir las inscripciones de los libros del Registro civil que fueron destruidos por fuerza mayor durante las ocurrencias de la guerra civil…”

Si aquesta proposta del noi de cal Gallardón tira endavant, de moment diuen que està en moratòria, a 947 pobles i ciutats de Catalunya ens quedarem sense unes quantes pàgines de la nostra història i ens quedaran uns armaris buits, sense sentit i sense vida.

De quants milers de volums estem parlant?

Però no patiu, les nostres vides, les nostres morts i les nostres històries vitals i col·lectives, seran custodiades per uns senyors calbs i baixets, vestits amb camisa blanca, llacet al coll, armilla negra i “manguitos” apuntant a mà amb ploma i paper secant, dades en uns llibres enormes a uns quants quilometres de les nostres cases.

Perquè també ho diu la llei !!!!

Josep Miret i Mercè