Josep Junyent i Taradell

Tot i que amb menys presència que Carles Riba o Pere Quart, Taradell també es pot vanagloriar d’haver estat estada i lloc d’inspiració de Josep Junyent i Rafart (Vic, 1930 – 1993).

Aquest mossèn i intel·lectual compromès i membre actiu de moviments culturals i cívics, nascut a Vic el 14 de juliol de 1930, va ser autor d’alguns “poemes taradellencs”. Era nebot del doctor Eduard Junyent, conservador del Museu, l’Arxiu i la Biblioteca Episcopal de Vic. Per això, va freqüentar tots aquests espais.

El seu interès per la literatura ja es va despertar en els seus anys al Seminari de Vic. Formava part del grup de Vic, estudiants seminaristes molt actius literàriament. Curiosament, sempre va reconèixer el mestratge de Carles Riba (també vinculat amb Taradell) que també valorava molt els seus primers brots poètics.

Però a partir dels anys 50 va mantenir la seva dedicació literària en la intimitat. El motiu sembla ser que era un alt nivell d’autoexigència. I va mantenir la seva literatura poètica sense publicar i inèdita fins que va morir. Per això, el gruix de la seva poesia s’aplega en el volum Obra lírica (Columna 1995) preparat pels seus tres amics bagencs Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú. Aquests tres amics van ser els hereus de la seva producció literària i van decidir aplegar-la sota un mateix volum.

Cal destacar que Josep Junyent també era un apassionat del món natural i la lírica. A la biblioteca de Taradell es pot trobar l’obra Herbari i Lepidopterologia. Es tracta de poemes dedicats a plantes, flors i papallones. També cal remarcar que va cedir a la ciutat de Vic una valuosa col·lecció de papallones.

Relació amb Taradell

Després de ser ordenat sacerdot i exercir a Calldetenes, va traslladar-se a Roma per llicenciar-se en Teologia i Arqueologia i complementar els estudis de Filosofia i Lletres que havia fet a Barcelona. En tornar al 1961, va ser vicari de l’Església del Carme de Manresa on va exercir fins a la mort impulsant moltes activitats cíviques d’ideologia diversa que es movien dins de la clandestinitat o hi fregaven en ple franquisme. Durant aquell temps, estiuejava al mas El Ferriol de Taradell, que era de propietat familiar. Fins i tot a la Revista Taradell de l’agost de 1949 es fa menció de l’estiueig del doctor Eduard Junyent a la masia El Ferriol.

I aquí és on moltes vegades Josep Junyent va trobar la inspiració i, entre d’altres, va escriure una dotzena de poemes dedicats a espais de Taradell. Són els següents:

– “Forriol de Taradell” al llibre Ventall de randes.

– “La mort trucà a Gasala”, “L’arbre-Jardí”, “Era a l’Esquís, al batre de les pinyes” i “Atur del temps” a Cua de Garsa.

– “Inici de pluja nocturna”, “Estiu 1968” i “Vespre” a De les quatre estacions.

– “Pi Gros de la Vallmitjana”, “A Goitallops” i “Mort del Pi Gros de la Vallmitjana” a Sonets d’espera.

Aquí hem transcrit alguns d’aquests poemes (feu clic per llegir-los). A la Revista Taradell també va escriure alguns poemes. Aquí us en transcrivim un de curt publicat el febrer de 1950:

Febrer-Cendra

Aquesta nit florien els estels

Talment una mimosa de silencis.

Ara el cel és opac, i, en el paisatge,

hi ha una calitja com un polsim de cendra.

Josep Junyent va morir el 16 de gener de 1993 a Vic, víctima d’un càncer.

Bibliografia:

Article “Taradell en la poesia de Josep Junyent i Rafart” d’Antoni Pladevall i Arumí. Revista de Festa Major 1997.

“Obra lírica”. Publicat pòstumament per Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú. Barcelona, Columna 1995.