L’altra fotografia del 9N

Aquest article podria no existir. Però passada l’excitació continuava efervescent dintre el meu cervell. I què carai! Si tothom s’ha fet la fotografia votant, és de justícia que també hi hagi la fotografia de l’històric 9N i del seu voluntariat!

Voldria posar el nom de tots els voluntaris que diumenge a Taradell van fer que una consulta, qualificada de “farsa” i “costellada”, fos un exemple d’eficiència, civisme i compromís. Però no tinc els noms.

No només van ser els 18 voluntaris de meses, més els dos gestors de meses i la coordinadora. Van ser més de 30 o 40 voluntaris que a quarts de 8 del matí ja eren al gimnàs de l’Institut de Taradell disposats a ocupar llocs i ajudar en el què fos. Després de deixar el número de mòbil per estar localitzables, estic segur que van marxar amb la sensació que ells també volien ser un dels privilegiats.

Enveja sana pels 21 escollits. Això ho dic jo, però estic segur que algú també ho va sentir. Tots ells van treballar a marxes forçades durant tot el matí, quan es va viure una bogeria de cues inacabables fins a l’hora de dinar. Mentrestant, no faltava la xocolata desfeta calenta i assortit de rebosteria que comerços del poble portaven pels voluntaris. Tampoc faltava el cafè i l’assistència del personal voluntari de l’Institut de Taradell. Wifi gratuït i endolls per als mitjans de comunicació. Tot eren facilitats.

A primera hora no s’engegava un dels sis ordinadors de mesa, però la tossuderia va fer que al final funcionés. A mig matí se n’apagava un altre perquè no li agradava el cable alimentador. Però es canviava pel del costat i tot tornava a anar com una seda. Mentrestant, no faltava el bon humor i els comentaris sobre la participació a Taradell. En quatre hores s’havien sobrepassat els 2.000 votants. Una cosa mai vista.

Multitud de mitjans de comunicació donaven constància de l’orgull d’un poble per votar. Perquè ens agrada veure polítics de primer nivell arremangar-se i deixar constància que també hi ha fets darrere les paraules. Mitjans que diumenge titulaven “Taradell, en el epicentro independentista de Cataluña“, després de copsar com es vivia la jornada.

Emoció de veure en Jaume Caralt, que el 13 de gener complirà 101 anys i és el taradellenc més gran d’edat, votar amb total autonomia i convicció. Per no citar els noms de molts avis i àvies, que segurament han esperat tota una vida per degustar un moment com el 9N. Fotos i més fotos. No ho havia vist mai. Tothom volent immortalitzar un vot que, molt sovint es veu com un tràmit, i aquest diumenge era un orgull, un gest responsable i un sobre ple d’anhel i desig futur.

Taradellencs a l’estranger que a través de les xarxes socials feien saber que havien agafat avions per anar als punts de votació més pròxims, a Berlín, Hong Kong… D’altres amics i coneguts, vinguts de Nova Zelanda o de Cap Verd per votar. Dos amics que havien fet coincidir el vol d’arribada i el de retorn el mateix diumenge (un ja havia votat i l’altre arribava per fer-ho) per tenir mitja hora de temps per conversar a l’aeroport després de vuit anys sense veure’s.

A la tarda arribava la tranquil·litat, però el cansament ja es feia notar. Reconeixement obert i públic als voluntaris de l’ANC Taradell. No només per diumenge sinó pels llargs mesos de tossuderia i accions. Diumenge passant fred perquè els taradellencs poguessin signar la denúncia contra l’Estat. I feia molt de fred. Amb més de 10 hores a l’exterior de l’Institut, eren molt benvinguts a fer un cafè ben calent o escalfar amb microones una mica de xocolata desfeta.

I finalment el recompte. Aplaudiments després dels últims vots dipositats pels voluntaris. Expectació. Il·lusió. Somriures. I gran ovació en el moment de dir en veu alta els resultats definitius. Perquè tots sabem que, fins i tot, les costellades necessiten comensals disposats a menjar i a mantenir el caliu per fer el gran àpat final.

Aquesta és la fotografia que vaig veure amb els meus ulls i que faltava, per recordar que: “Som un poble collonut”.