Segons reconeix l’executiu espanyol en l’informe 63/2014-V, firmat pel secretari general de la delegació́ del govern espanyol a Catalunya, s’admet que des de l’any 2003 l’Estat ha obert 290 procediments contra ajuntaments “per inactivitat en col·locar la bandera espanyola en l’edifici consistorial”.
Curiosament tots ho han estat contra ajuntaments de Catalunya, el País Basc i Navarra.
La resta de delegacions del govern no n’ha interposat cap.
El document evidencia que el País Basc és el territori amb més ajuntaments denunciats: 218, seguit de Catalunya, 47 i Navarra 24. També́ deixa clar que María de los Llanos de Luna delegada del govern espanyol des de l’any 2012, s’ha obsessionat amb que tots els ajuntaments catalans han de complir si o si, la llei 39/1981, i no deixa viure ni dormir tranquils als alcaldes que han tingut la gosadia d’adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Són 38 contenciosos sota el seu mandat. A més, hi hem d’afegir la vintena llarga que s’han presentat en l’últim any. A mesura que els tribunals van Jutjant els fets, gravíssims no cal ni dir-ho, consistents en no posar la bandera espanyola als pals preferents dels edificis consistorials, els contenciosos van caient, i el ridícul i la inoperància d’aquesta senyora i el seu equip queden en evidència.
I nosaltres, anar pagant.
No té una altra feina la Sra. María de los Llanos de Luna? No hi ha assumptes més importants que empaitar alcaldes que han donat suport al dret a decidir, a la sobirania fiscal o a la independència.
Fins i tot algunes oficines de Correus, es van negar a repartir correspondència al·legant que estava relacionada amb el 9N.
Com ho sabien? No és secret el correu? O aquests superagents del CNI ho van copsar sense estripar el sobre?
Pocs dies després, la Sra. María de los Llanos de Luna va enviar una missiva a tots els directors d’Institut, hi hagués mesa electoral o no, amenaçant-los de les terribles conseqüències per la seva col·laboració. I com no, també amenaces al govern de Catalunya, als alcaldes, als funcionaris i a tothom que gosés voler exercir el seu dret a votar. Correus va preveure aquest enviament massiu i va haver de renunciar a admetre un bon nombre de cartes enviades per l’alcalde de Girona.
A partir d’ara, ens podrem tornar a refiar del Servei de Correus? Això també forma part de la promoció de la Marca España?
Si és així, s’estan lluint.
Suposo que a Taradell també ha arribat alguna d’aquestes cartes, que bé mereixerien estar en una vitrina per poder bastir el nostre propi petit museu dels horrors.
Per altra banda, felicitar i agrair als 3.608 taradellencs i taradellenques que trencant la por, les amenaces, les intimidacions, els insults, els rumors falsos, els exèrcits colonials passejant-se per les nostres carreteres, i tot allò que hi vulgueu afegir, vàrem enfilar el carrer de la Vila, el de Sant Sebastià, el de Ramon Pou, i el camí de la Vallmitjana, vàrem anar fins a l’Institut, vàrem fer un gran acte de desobediència a la Gran Llei, vàrem desoir al Tribunal Constitucional i carregats d’il·lusió, emoció, alegria, solidaritat, anhels de llibertat, agraïment, incredulitat, positivisme i bona actitud oberta i democràtica , potser fent una estona llarga de cua i deixant anar alguna que altra llàgrima, pensant en aquells que ens han precedit i ens han encetat el camí, difícil i costerut, en aquells que voldríem veure allà palplantats… descaradament vàrem gosar fer-ho.
Senzillament, vàrem VOTAR.
Aquell sí que va ser un gran HAPPY DAY.
Josep Miret
Nit del 9 al 10 de novembre de 2014
