Al gener en farà 66

Quan era rumiant els mots que formarien part d’aquest escrit, vaig veure com la Laia, amb llur mestria periodística, se m’avançava i parlava d’una capçalera històrica de la premsa escrita en català que, per postres, és ben nostra: Taradell, revista propietat del Bisbat de Vic, però d’ànima plenament taradellenca.

Una publicació que, per obra i gràcia, dels vilatans que la fan viva, és la publicació escrita més antiga en la nostra llengua que s’ha publicat de manera ininterrompuda des de llur creació.

La motivació d’ambdos escrits és el mateix: la digitalització dels números més antics de la Revista per part d’aquesta forja cultural que és la nostra Biblioteca, magistralment gestionada, crec jo, per l’Eva Leucó, correcamins lletraferida com molts taradellencs.

En llegir l’esmentat escrit vaig pensar que ja era fet l’homenatge i que no calia fer-ne més, però, quan portes uns anys col·laborant mes a mes en una capçalera tan històrica com aquesta, se’t fa difícil no fer esment dels seus avenços.

I aquest, la digitalització, n’és un de ben important. Ho és pels curiosos tafaners, ho és pels veïns, ho és per als seus fautors, però sobretot ho és pels historiadors locals i d’altres estudiosos d’arreu del món global.

A mi, ara, em permetrà reiniciar la clàssica col·laboració amb un nou enfoc. Després de la redescoberta de camins, de la presentació de terres ignotes i d’un enfilall d’humanes vivències personals, l’any vinent jugarem amb la Revista i llurs continguts, tot llegint-ne algunes ‘noves’ amb ulls d’avui.

Tot un repte historiogràfico-literari que esdevé un joc memorístic pels lectors més vitalment experimentats de l’esmentada Revista.

I és que, a mi, quan era estudiant d’Història, m’hagués estalviat força desplaçaments a l’Arxiu del Bisbat, disposar d’un fons com aquest. I ara que el tinc a l’abast me’n vull aprofitar a plaer i retornar d’alguna manera el regal rebut.

Per cert, sabeu quines dues seccions no han faltat –crec– mai a la cita mensual amb els seus lectors? Doncs el futbol i el noticiari.

I sabeu que ja en el primer número hi ha una poesia ben digna de formar part d’un Abril Poètic d’aquests que acull els treballs dels poetes locals a la nostra Biblioteca?

Doncs això: aprofiteu-la i gaudiu-la en la mesura que llur història es mereix. Una història comunicativa, en els darrers anys compartida amb aquest bloc i amb la ràdio Taradell, escola de locutors i esbarjo del nostre veïnatge.