On són en Josep i la Dolors?

Ara que s’acaba l’any una de les coses divertides de tots els mitjans de comunicació és repassar dades. Veure estadístiques, quines han estat les notícies més destacades… En definitiva, fer balanç.

Fa unes setmanes va sortir l’estadística sobre els noms més posats als nounats (la Mercè Cabanas també s’hi va referir en un article) i això em va donar la idea de buscar alguna comparació històrica a Taradell entre els noms escollits aquest 2014 i els que es posaven fa anys.

Diuen que o t’adaptes o no sobrevius. Aquesta màxima que avui en dia s’aplica a tot, té una gran visibilitat en l’onomàstica (o millor dit l’antroponíma: estudi dels noms de persona). Per dir-ho ras: els noms de persona han evolucionat si parlem del seu ús. M’explico.

Actualment, cada any podem saber els noms més utilitzats gràcies a l’Idescat. Tothom s’en fa ressò perquè és una estadística divertida i simpàtica. Però si analitzem una mica en detall podem descobrir alguns aspectes interessants. Concretament, al 2013 (l’estadística només reflecteix noms posats a quatre o més nadons) a Osona els noms més escollits van ser Martí, Biel, Oriol, Pol i Jan en nens, i Martina, Júlia, Berta, Abril i Ona en nenes. Si miro entre els naixements de Taradell el 2014, que publiquem en aquesta web, la llista l’encapçala: Arlet (4 nenes) i Roc (3 nens), seguits per Júlia (3) i d’altres amb 2 com Èric, Biel, Nil, Pau, Genís. Si mirem al 2013 els dos noms més posats a Taradell van ser Júlia (4 nenes) i Jan (3 nens), seguits per Martina (3 nenes) i ja amb dos Nil, Martí, Laia i Ona.

A primera vista m’he fixat que la majoria són noms curts, de màxim cinc lletres (exceptuant Martina). Per tant, es porta la brevetat. Estalvi en primera instància. Total aquest estalvi sempre ha existit, com amb Francesc per Cesc o Francisco per Paco. Però és exagerat veure com la gran majoria ja són curts d’origen.

L’altre aspecte que es busca és la modernitat o la diferència. Quants Aniols, Dereks, Joels, Nils, Rocs, Guims, Otgers, etc. hi havia fa 40 anys? Quantes Arlets, Brunes, Aines, Laies, Mars o Ones? Un cas clar és el de Laia, que ha acabat substituint el més tradicional d’Eulàlia.

Bé, no m’hi pronuncio ni a favor ni en contra. Jo em dic Joan, i a mi ja m’agrada el meu nom. Tot i que clar és menys modern que un Oleguer, Pol, Jan, Otger…

El que més em sorprèn, però, és l’evolució i els canvis. Fa més de 60 anys, concretament al 1952, a Taradell el nom més utilitzat era Josep. Segons una estadística elaborada per la Revista Taradell referent als noms més comuns entre els 1.032 taradellencs que hi havia aquell any, Josep es repetia en 228 ocasions. El seguia Joan amb 128, Ramon amb 83, Jaume amb 70 i Lluís amb 69. Sis dècades després només trobem un Jaume entre els nous taradellencs nascuts el 2014. Josep no apareix ni tan sols entre els noms de nens més posats a Osona el 2013. Jaume tampoc i, en canvi, Joan es manté una mica, ja que al 2013 van nèixer 8 osonencs amb aquest nom. Però no hi ha cap Joan taradellenc en els últims dos anys.

Trobo a faltar, però, noms que tots hem sentit, més curisosos o potser ja perduts. Quants nous Jacint, Segimon, Salvador, Domènec, Bonaventura, Llogari, Conrad, Rossend, Magí, Baldomero, Sebastià (un dels patrons de Taradell), Fulgenci o Adjutori hi ha actualment? Per sort, se’n conserven alguns com Genís, Narcís o Ferriol (amb 2, 1 i 1 nous taradellencs aquest 2014).

Si parlem de dones, entre les 1.069 taradellenques que vivien al municipi el 1952 Maria era el nom més comú, repetit en 168 dones. Seguien Dolors amb un centenar de taradellenques, Carme amb 89, Teresa amb 79 i Josepa amb 63. Sis dècades després només sobreviu Maria entre els noms més posats el 2013 amb 12 nenes amb aquest nom a Osona. Però a Taradell ni al 2013 ni al 2014 ha nascut cap nena amb aquest nom, tampoc cap Carme ni Teresa. Per descomptat, Josepa, crec que ha passat a la història.

Però on queden les Concepció, Rosa, Montserrat, Francisca, Matilde, Filomena, Remei, Felissa, Nativitat, Esperança, Patrocini o Nicolassa? Tots aquests noms eren de taradellenques que vivien al poble el 1952.

Tot canvia i es modifica. Això tots ho sabem. I molts noms antics també ens poden resultar ridículs ara. Però, avui en dia de tant en tant llegeixo algun nom que, buscant l’exclusivitat o modernitat, s’apropa molt més a la ridiculesa.

Bon any a tothom!