És una de les festes importants de Taradell, caracteritzada per la recuperació del patrimoni pagès i rural. Però no sempre ha estat així. De fet, per situar primer cal recordar que es tracta d’una festa tradicional dedicada al patró dels traginers i de la pagesia: Sant Antoni Abat. També conegut com a Sant Antoni del porquet o Sant Antoni dels ases.
Segons l’historiador Antoni Pladevall i Font, Sant Antoni era un cristià, nascut a Menfis (Egipte) cap a l’any 250 i que va morir després de viure 105 anys, 80 dels quals retirat al desert de Nítria on vivia amb austeritat i es dedicava a pregar, després de vendre’s tot el que tenia i donar-ho als pobres. La seva fama va ser tal que es van explicar moltes llegendes, entre les quals destaquen les constants temptacions del dimoni o la curació d’un porquet malalt. Es diu que la mare del porquet com a mostra de gratitud no el deixava mai i, per això, s’explicaria la imatge del sant acompanyat d’un porquet. Tot i que també es diu que els antics frares de Sant Antoni Abat tenien el privilegi de fer menjar els porcs dels hospitals que regentaven. Porcs que servien per alimentar els malalts. Aquest fet, juntament amb el seu amor per la natura i els animals, explicarien perquè va esdevenir patró de totes les persones que havien de tractar amb bestiar.
A les ciutats, sobretot a Barcelona, els gremis de llogaters de mules i els que tractaven amb bestiar, després de beneir els animals, feien una cavalcada que donava “tres tombs” o tres voltes a l’illa de cases, properes a l’església de la Ronda de Sant Antoni. D’aquí ve el nom de la Festa dels Tres Tombs.
La Festa a Taradell
Actualment, la Festa dels Tonis és un museu a l’aire lliure. Des de 1995 es va iniciar un treball per recuperar els carruatges i eines del camp que hi havia al poble i aconseguir un passant que reproduís les feines de pagès que es portaven a terme antigament. Un treball constant i incansable que ha donat el seu fruit amb la conservació d’un centenar de carros a l’Alzinar de la Roca, actualment un espai de divulgació. Això va fer que el 29 d’octubre de 2010 fos declarada festa tradicional d’interés nacional.
Però no sempre ha estat així. L’origen de la festa, segons l’historiador Antoni Pladevall, es podria remuntar a mitjans-finals del segle XVII quan consta que a l’església parroquial hi havia un altar de Sant Isidre i Sant Antoni. Segurament ja se li feia dir una missa, però no hi ha constància de si se li feia una festa.
Les primeres notícies daten de principis del segle XX quan es feia un ofici i es beneïen els animals. Cap al 1930 possiblement es feien agunes curses de burros i una desfilada de jovent a cavall per la plaça Major fins a les Eres, acompanyats dels Lluïsos. Però sembla que la festa quedava en segon terme perquè era més important la Festa de Sant Sebastià, tres dies després.
Al 1950, per exemple, la Festa de Sant Antoni Abat consistia en una simple benedicció dels animals, que es va fer a la Plaça (anomenada en aquells anys Plaça del 2 de Febrer). I també en una passada dels Lluïsos amb la bandera de l’Administració (existia ja des dels anys 30). Es va completar amb una missa cantada per l’escolania i una audició de sardanes al vespre al Centre Catòlic.
Un any després, el 1951, va suposar una revifalla de la festa, ja que es va fer la benedicció de la nova i vermella bandera del Sant. Els padrins van ser Cassimir Bellpuig i Maria Casanovas. Es va fer la passada dels Tres Tombs i sardanes al Centre i ball al Gran Teatre de Falange. També van fer curses d’animals a l’Avinguda de José Antonio (actual carretera de Balenyà). Aquell any va destacar perquè en la passada dels Tres Tombs per primera vegada sis noies de Taradell van muntar dalt d’un cavall. També cal destacar que el 1954 es van fer curses de cavalls a la Carretera de Viladrau, on s’hi van disputar dues copes i es van donar premis en metàl·lic.
El 1967 no es va poder fer la festa, ni benedicció ni Tres Tombs, a causa d’una gran nevada. I de mica en mica la festa va anar decaient fins a finals dels anys 70, quan pràcticament no hi havia cap animal.
La recuperació
El punt d’inflexió va ser el 1982 quan es va crear una junta organitzadora desvinculada de la parròquia per tal d’evitar perdre la festa. Aquesta Comissió va convidar a gent de la comarca i va fer l’esmorzar i el passant dels Tres Tombs. De mica en mica, es van anar afegint actes, com una cursa de cintes per a cavalls, i es van anar afegint carrosses i cavalls al passant. Es van introduir la benedicció de panets, el tast de porc per esmorzar, balls,… Des de 1986 s’encenen les fogueres de Sant Antoni i es fa el tast del porc, que reuneix més d’un miler de persones cada any. El 1989, fins i tot, es va fer una competició de carrosses per barris, que va guanyar el Barri de Sant Miquel.
Al llarg dels anys s’han anat incorporant més actes en una festa que dura, com a mínim, tres dies. L’última novetat va ser l’elecció de l’Hereu de Taradell des del 2004 durant l’acte del pregó. Però, sens dubte, l’acte central i el més lluït és el passant dels Tres Tombs, una postal viva i en moviment per saber d’on venim com a poble i com a país.
