Un estudi de la Cambra de Comerç diu que Taradell té bona dinàmica empresarial, però que s’han destruït empreses

Segons un estudi de la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona, Taradell és el quart municipi amb millor dinàmica empresarial (Gurb és el primer). Aquesta conclusió es basa en la maitjana de l’anàlisi d’una sèrie d’indicadors econòmics municipals entre aquest període dels 14 municipis d’Osona amb més de 2.500 habitants. L’informe es planteja com a objectiu que els agents econòmics i el món empresarial puguin valorar quins són els municipis més ben gestionats, dinàmics i amb perspectives de creixement, sobretot en el moment de decidir possibles noves localitzacions.

Empreses i assalariats

Com a dada més negativa de l’estudi, trobem que a Taradell entre els anys 2011 i 2013 s’han destruït 38 empreses. La dinàmica empresarial a Taradell entre aquests anys indica que s’han realitzat 18 altes i 13 baixes de societats empresarials (inclou canvis de NIF), i 98 altes d’empreses d’autònoms per 141 baixes. Per tant, el total acumulat indica que s’han perdut un total de 38 empreses (només superat per Balenyà 44 empreses i Torelló 43).

En quant a assalariats, en canvi, Taradell és el tercer municipi amb millor registre amb una baixada de 28 assalariats entre aquests anys (al desembre de 2013 el total era de 818).

Endeutament i personal

L’estudi també analitza el deute viu. Taradell té un deute d’1,6 milions d’euros (el sisè municipi més endeutat), amb una mitjana per habitant de 257 euros.

A nivell de personal a l’ajuntament, hi ha un total de 39 persones (10 funcionars, 24 laborals i 5 eventuals). Comparant amb la resta de municipis semblants en quant a població, Taradell és l’ajuntament que en té menys. Per exemple Tona en té 66, Roda 59 i Centelles 50. A més, és el segon municipi que menys diners del seu pressupost destina al seu personal. La xifra és del 22%, només superat per Gurb (18%).

L’estudi matisa que és difícil fer un anàlisi comparatiu entre municipis, ja que és difícil comparar serveis oferts i la seva qualitat, les comunicacions, extensió o si l’endeutament es refereix a pagament de despesa corrent, d’interessos o a inversions. Més aviat, ho planteja com una eina per valorar tendències municipals. L’informe també reclama elaborar un estudi comparatiu sobre la pressió fiscal a cada ajuntament.

Aquí podeu consultar l’estudi.