Un vent furient repica arreu i s’escola per sota portes i finestres com l’alè del llop dels tres porquets. Del llit estant, jo l’escolto amb respecte mentre la puceta dorm un xic inquieta i el menut s’alleta d’una amorosa i tendra mare.
Impossibilitat de dormir, engego el telèfon, obro el navegador i penetro al trencadís de la Diputació.
– Vinga va! Repassarem el segon número de la Revista Taradell i així aprofitarem aquest inoportú insomni.
La Revista Taradell ha desaparegut però. Encara no han passat tres mesos des que fou penjada, la carpeta de la Revista s’ha fet fonedissa i l’excels treball de les nostres abnegades bibliotecàries s’ha fet fonedís.
– Segur que el Bisbat de Vic, l’amo de la capçalera, ha fet retirar els números per una qüestió de drets – salta el meu jo més rebel i anti-sistema.
– No, home, no. Segur que hi ha alguna falla tècnica i ben aviat torna tot a lloc -respon el meu jo més integrat i pacientment tècnic.
Tafaner com sóc entro a la carpeta de les Fotografies de Taradell i, tot mirant fotos antigues de la vila, em trobo alguns números de la Revista.
– Ho veus, mal pensat. Si fos cosa del bisbe, això no seria aquí. Segur que han estat els nans impertinents d’Internet que han fet una de les seves trapelleries.
I això sembla que és el causant de tot plegat. Si més no així me n’informa el sempre amatent Joan que, assabentat de la cosa, s’ha informat a la biblioteca, tot desmuntant la conxorxa que el meu jo creatiu i rebel s’havia construït.
Per sort, el segon número de la Revista – ai quina mala memòria – l’havia descarregat en la primera visita al trencadís i, aquest previsor fet, em permet bastir l’apunt pel número de febrer de la sexagenària publicació, tot esperant poder disposar de nou del resultat de la bona feina de la millor de les biblioteques locals que conec per tal d’avançar en la revisió, amb ulls moderns, del número de març de 1949.
