El país més gran del món dóna per molt. Fins i tot, per trobar-hi més d’un taradellenc. A Foshan, a la provínca de GuandDong (sud de la República Popular de la Xina), hi viu en Josep Maria Sans. De fet, podríem dir mirant el mapa que està molt a prop d’un altre taradellenc, l’Albert Molist, que vivia a Xiamen fins fa poques setmanes. Però a la Xina el concepte de proximitat és molt relatiu. Les dues ciutats estan tan pròximes com un trajecte de 9 hores en cotxe. Al mapa semblen una al costat de l’altre.
En Josep Maria viu en una zona on l’àrea metropolitana compta amb uns 20 milions d’habitants, una densitat de població tres vegades superior a la de Barcelona. I una de les zones amb un creixement econòmic més alt de la Xina.
“Fa exactament dos anys hi vaig arribar per temes de feina”, ens explica en Josep Maria, que actualment treballa en vendes a Amèrica i marquèting d’exportació per un fabricant xinès d’equips d’audio professional (SAE Audio). Llavors treballava a Catalunya, però “no veia un progrés, estava com en standby, i tenia la impressió que passaven els anys sense anar enlloc”. Per aquest motiu va decidir emprendre l’aventura xinesa. “Aquí hi ha moltíssimes oportunitats, cada dia es tiren endavant projectes nous i hi ha recursos per dur-los a terme”, ens explica. “No s’atrapa la feina i, de fet, ja és això el que buscava, l’oportunitat de poder treballar de valent”.
El canvi, però, no va ser fàcil, sobretot, a nivell social. “Estar aquí també té el seu preu. És una societat molt diferent i complicada des d’un punt de vista occidental, i costa molt adaptar-s’hi”. Per entendre-ho sempre van bé les anècdotes. En Josep Maria destaca la de la pizza congelada: “Al primer apartament on vaig viure hi tenia un forn, o això és el que jo pensava fins que un dia vaig decidir obrir-lo per ficar-hi una pizza congelada”, explica. “Em va estranyar que la safata de dintre s’assemblés, més aviat, a la d’un rentaplats, però com que en posar-lo en marxa s’encenia una resistència a l’interior vaig dir-me Això ha de ser el forn!”. I continua: “Al cap de quinze minuts vaig anar a veure com anava la cosa i la pizza seguia congelada. L’endemà preguntant als companys de feina en vaig treure l’entrellat: era un electrodomèstic per eixguar i desinfectar els plats després de rentar-los. Ens vam fer un fart de riure…”.
A partir d’aquí, ens explica, que va anar descobrint la fòbia que tenen els xinesos pels bacteris o el què sigui i que són molt escrupolosos a l’hora de menjar: “No s’atreveixen a compartir ni un got d’aigua”. Però sí que es permeten accions com escopir directament de la boca a sobre la taula els ossos i les espines del menjar.
Avui coneixerem una taradellenc a Xina
– Com es veu Taradell des de la Xina?
Doncs, la veritat, és que es veu una mica lluny! No només per la distància, sinó per les grans diferències que hi ha entre la nostra societat i la seva. La Xina és completament un altre món, en tots els sentits. I per a algú que ha crescut en un poble com Taradell, es troba molt a faltar l’estil de vida que tenim.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
Moltes coses, però si n’he de triar una et diria la vida social. Poder anar al bar a fer un cafè i trobar-t’hi algun conegut. Els vespres d’estiu en una terrassa amb els amics, poder parlar amb algú que raona com tu… La manera com ens relacionem entre la gent és el que més trobo a faltar.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
Sens dubte, el bosc. És fantàstic tenir al costat de casa un lloc així per poder-s’hi perdre una estona. Estant a Taradell no passava setmana sense anar-hi almenys un parell de vegades a córrer amb en Xic.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
L’olor que queda a tot el poble la nit de Reis, després d’haver cremat les atxes de barballó. Trobo que és una cosa ben característica de Taradell.
– Un record de petit?
Les sortides amb el Cau, dels millors moments que recordo de petit.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Als xinesos els dic que des de la seva realitat no es poden arribar a imaginar lo bé que s’hi viu!
– Què exportaries de la Xina a Taradell?
Exportaria una mica de l’empenta que tenen a l’hora de fer les coses. Però només una mica, eh! A nosaltres normalment ens costa molt prendre decisions, abans ens ho pensem, ho planegem, ens ho tornem a pensar… Els xinesos, en canvi, ho fan i llestos. Crec que seria bo trobar un equilibri.
– Quant val un cafè a Foshan o algun producte característic de la Xina?
El cafè surt bastant car, perquè els xinesos gairebé no en gasten i només en trobes a cadenes com l’Starbucks o lloc similars. Però, en general els productes que no són importats o els serveis són més barats. Pots dinar en un restaurant ‘correcte’ per 4 o 5 euros. El litre de gasolina no arriba a un euro, i un viatge amb bus o metro et costa uns 25 cèntims.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de la Xina?
La rapidesa amb la qual s’han desenvolupat algunes zones del país, com en la qual estic vivint jo. Des del meu punt de vista, massa ràpid. Ni ells mateixos s’atrapen i això ha creat una gran diferència social entre la gent de la ciutat i la del món rural. Es nota, sobretot, en el nivell d’educació que tenen.
– A quin lloc de la Xina o Foshan portaries un visitant?
Ostres, la Xina és molt gran. Tot i que jo no he tingut oportunitat de fer gaire turisme, estic convençut que hi ha llocs que valen molt la pena. Si l’hagués de portar a algun lloc que jo conegui, seria a YanShuo, un poble de la província de GuangXi amb els típics camps d’arròs i muntanyes que s’eleven del pla com si fossin bolets. És un paisatge d’allò més curiós.
Per altra banda, el que sí conec bé són les ciutats que tinc a prop. Primer el portaria a visitar GuangZhou, perquè vegi com és una de les ciutats més grans de la Xina i com és el dia a dia de la gent que hi viu. Després aniríem a Hong Kong, que està relativament a prop, i evidentment els seus habitants també són xinesos, però amb la diferència que Hong Kong va ser colònia britànica durant molts anys. Una ciutat i l’altra no s’assemblen en res. Es notal molt la feina que hi van fer els britànics!
– Tornaràs a Taradell?
Algun dia, espero. El que sí tinc ben clar és que no em quedaré a la Xina per sempre.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
Benestar.
