Aquests dies ja he començat a repassar programes electorals de les formacions polítiques que es presentaven a Taradell en anteriors eleccions municipals. Sí, puc semblar un freak. Però cal consultar, revisar i contrastar per confirmar alguns arguments que et vénen al cap.
En les últimes setmanes els llocs de treball que s’ofertaven per la piscina coberta han generat molt rebombori. Tothom té una orella aixecada quan sent ‘piscina’. I aixeca l’altra orella si sent ‘coberta’. I ja no diem si sent ‘feina’. Crec que tothom coincideix en assenyalar que és un encert que es prioritzi els taradellencs entre els criteris per optar a les places. Si parléssim de places depenents de l’Ajuntament, seria criticable perquè cal assegurar que tothom, independentment del seu origen o d’on viu, pot optar a una plaça d’una administració pública. Però no és el cas, com ja s’ha explicat.
Crec que un Ajuntament ha de vetllar per potenciar i promocionar econòmicament el seu poble. També ho han de fer els propis vilatans. O fins i tot, les entitats. Sempre hem presumit que tenim una gran vitalitat associativa. Sóc el primer que ho destaco i que reclamo que cal reconèixer la tasca que fan totes les persones que es comprometen amb una entitat sense ànim de lucre. I més ara, que el Govern de Madrid posa més traves i requeriments a entitats que prou feina tenen a trobar recursos, humans i econòmics.
Una manera de fer-los costat i donar-los suport és participar en les activitats que organitzen. Ho podem fer com a taradellencs. Una manera fàcil de fer poble. Perquè crec que sovint no som conscients que fer poble és més senzill del què sembla. Fa temps vaig escriure un article (Aquí no es fia) on reclamava fer poble amb el simple fet de comprar a Taradell. I això va també per les entitats. Elles són les primeres que reclamen suport d’empreses, comerços, vilatans… per organitzar activitats, donar premís, obtenir suport econòmic, etc. Per tant, les entitats també hauríem (dic hauríem perquè m’incloc) de ser les primeres de fer poble. Gastar al poble.
La despesa es pot fer en una empresa del poble o en un comerç de fora. Es pot contractar un industrial del poble o un de fora per necessitats tècniques o treballs específics. El sopar de l’entitat es pot fer en un restaurant del poble o en un de fora. I un llarg etcètera.
I ho dic perquè tota aquesta petita despesa que podem generar les entitats, si es queda majoritàriament a Taradell repercuteix favorablement en el poble. Perquè qui paguem els impostos a Taradell som els taradellencs. I aquests diners són els que, més tard, l’Ajuntament invertirà, segons les seves prioritats, en polítiques pel poble.
Per cert, l’Ajuntament també hauria de prioritzar, en la mesura del possible, aquesta política de despesa al poble i per al poble. Ara és quan arribaran les propostes electorals de les formacions que aspiren a governar. Sovint, es fan moltes promeses de dinamització econòmica i es busca la diferència. Només una crítica constructiva. Repassant els programes electorals de les formacions polítiques que es van presentar fa quatre anys a Taradell, cap d’elles tenia un punt que digués: la despesa de l’Ajuntament prioritzarà i es farà en empreses, comerços i industrials del poble. Una promesa senzilla i de fàcil compliment per a tothom.
